Comparació Constitucions Espanyoles Segle XIX i Restauració
Comparació Constitucions Espanyoles Segle XIX
Introducció a les Constitucions del Segle XIX
Al llarg del temps, Espanya ha tingut nombrosos canvis en quant a les Constitucions, que tenen com a finalitat millorar la situació política, econòmica i social del país mitjançant un conjunt de lleis. Entre totes les constitucions que ha tingut Espanya, ens centrarem en la Carta Magna de la Restauració (1876), que va ser l'última del segle XIX i que presenta les següents característiques i diferències respecte a la resta de Constitucions d'aquest segle.
Estatut de Baiona (1808) i Constitució de Cadis (1812)
La primera Constitució establerta al segle XIX va ser l'Estatut de Baiona l'any 1808, on Napoleó va nomenar el seu germà Josep I rei d'Espanya i va convocar unes Corts a Baiona per aprovar aquesta constitució de caràcter liberal que defensava la confessió catòlica de l'estat.
Seguidament, la Constitució de Cadis (1812), promulgada per la Junta Central Suprema enmig d'un conflicte bèl·lic (Guerra de la Independència), va posar fi a l'Antic Règim. Els components d'aquesta defensaven:
- El caràcter liberal de l'estat.
- La separació de poders.
- La sobirania Nacional.
- La confessionalitat catòlica.
- El sufragi universal masculí indirecte.
Estatut Reial (1834) i Constitució de 1837
El 1834, Isabel II necessitava aconseguir suport i van nomenar Martínez de la Rosa cap de govern. Aquest va publicar l'Estatut Reial, en el qual defensava:
- Una ideologia conservadora.
- La sobirania reial poc limitada.
- La confessionalitat de l'estat.
- Un sufragi censatari molt restringit.
- La introducció de les Corts bicamerals.
La següent constitució va ser la de 1837, que defensava el poder reial i les Corts bicamerals. Era d'ideologia progressista i establia un sufragi censatari.
Constitució de 1845
El 1845 es va promulgar una nova constitució basada en:
- La sobirania compartida (rei i Corts).
- Un sufragi censatari.
- La confessionalitat catòlica de l'estat.
- Una ideologia moderada.
Projecte de Constitució de 1856 i Constitució de 1869
El 1856 s'escriu la"Non nat", que no arriba a ser publicada. El 1869 es va redactar una altra constitució d'ideologia democràtica amb una minuciosa declaració de drets. Defensava:
- La sobirania nacional.
- Les Corts bicamerals.
- Un sufragi universal masculí.
- La aconfessionalitat de l'estat.
Projecte de Constitució de 1873 i Constitució de 1876
El 1873 es va redactar una constitució republicana que no va arribar a entrar en vigor.
Per últim, es va promulgar la Carta Magna de la Restauració (1876) per Cánovas del Castillo amb l'objectiu d'estabilitzar la situació social del moment. Aquesta defensa:
- Els drets individuals.
- La sobirania compartida entre el rei i les Corts.
- El rei com a cap de l'exèrcit.
- Les Corts realitzaven la funció legislativa, decidien sobre el sufragi i el govern.
- El caràcter centralista.
- La confessionalitat catòlica de l'estat.