Comparativa entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó

Castella

Pel que fa a la corona, els reis de Castella tenien un poder molt elevat. Comptaven amb monarquies autoritàries. Els reis tenien el poder judicial, el poder legislatiu i el poder de declaració de guerra.

Pel que fa a les corts, a Castella hi havia unes úniques corts. Eren corts estamentals amb 3 vots: (noblesa, clergat i burgesia). La funció d’aquestes corts (tant a Castella com a Aragó) era representar els interessos del regne. Les corts tenien una funció consultiva tot i que les seves decisions no eren vinculants. A més a més, podien representar queixes. L’únic poder reial que tenien era que podien aprovar nous subsidis.

Pel que fa als municipis, es regien pel sistema de consells oberts. Mentre la població d’aquestes ciutats era escassa, els habitants es reunien tots per decidir el que s’havia de fer. Després, la població va augmentar moltíssim i van haver de crear ajuntaments. L’oligarquia formarà part d’aquests ajuntaments, al capdavant dels quals hi havia un batlle. A més a més hi havia regidors, i, a diferència del Regne d’Aragó, al Regne de Castella hi havia corregidors.

Aragó

Pel que fa a la corona, els reis tenien un poder molt limitat, havien de pactar tot el que volien amb les corts (pactisme). Tenia una monarquia molt feble. També cal destacar la figura del lloctinent o virrei (eren un representant del rei a cada regne)

Pel que fa a les corts, eren els representants de les necessitats del regne davant els reis. A l’igual que les de Castella, eren unes corts estamentals. A la Corona d’Aragó hi havia 3 corts:

• Corts d’Aragó
• Corts de Catalunya
• Corts de València

El regne de Mallorca enviava un representant a Catalunya. Aquestes corts podien presentar queixes, donar consell al rei, aprovar subsidis i a més a més, tenien el poder legislatiu, podien declarar la guerra i tots els acords que prenien amb el rei eren vinculants. Per assegurar-se de que els acords es complien, les corts tenien uns òrgans permanents, que estaven sempre vigents i eren:

• A Aragó → “Justicia Mayor de Aragón”
• A Catalunya → “Generalitat de Catalunya”
• A València → “Generalitat de València”

Pel que fa als municipis, eren molt semblants als de la corona de Castella. La diferència amb els ajuntaments és que a la Corona d’Aragó no existia la figura del corregidor, fet que donarà lloc a més autonomia. L’oligarquia era la gent que governava els ajuntaments.