Comparativa d'Ètica: Hume vs. Kant - Emotivisme i Deontologia
ÈTICA HUME: L'EMOTIVISME MORAL
Origen i Fonamentació del Bé i el Mal
La pregunta fonamental és: Per què considerem unes accions bones i altres dolentes?
- L'emotivisme defensa que el bé o el mal no depèn de la raó. S'actua bé no perquè s'utilitzi la raó de manera estricta.
- A diferència de Plató/Sòcrates, que sostenien que qui actua malament és per ignorància, Hume se centra en la resposta afectiva.
- El bé moral sorgeix de la sensació que es genera en un mateix i depèn de l'experiència.
El Paper del Sentiment
El fonament de la moralitat rau en:
- Sentiment d'aprovació.
- Sentiment de rebuig.
Aquests sentiments són naturals i comuns a tots els éssers humans.
Humanitat i Felicitat
Jutgem també per la resta de gent, no només per nosaltres mateixos. L'ésser humà busca la felicitat pròpia i la de la societat.
Plaer, Relativisme i Moralitat
El plaer ha de ser bo? No necessàriament. Hume evita el relativisme perquè el sentiment moral és natural i comú a tots, fent impossible un relativisme pur.
L'acció no és bona o dolenta per si mateixa; la qualitat moral li ve donada per la nostra resposta emocional.
Classificació de les Qualitats Morals
Hume distingeix entre qualitats segons la seva utilitat i agradabilitat:
- Qualitats útils per tothom (Exemple: ser just).
- Qualitats útils per nosaltres (Exemple: intel·ligència, voluntat).
- Qualitats immediatament aprovades per altres (Exemple: correcció, cortesia).
- Qualitats immediatament agradables per nosaltres (Exemple: bondat, humor).
Relació amb altres doctrines
- Hedonisme: Basar la moral en la cerca de plaer.
- Utilitarisme: Considera bones les coses que són útils i agradables.
ÈTICA KANT: LA DEONTOLOGIA
Tipus d'Ètiques
Kant distingeix entre dues grans ètiques:
- Ètica Formal: És a priori (independent de l'experiència). No dicta un bé concret, sinó regles per aplicar, com l'Imperatiu Categòric.
- Ètica Material: Busca un bé comú o concret. Són empíriques (a posteriori), es basen en l'Imperatiu Hipotètic i són heterònomes (la llei ve de fora).
La Voluntat i la Bona Voluntat
- Voluntat: Capacitat de decidir. Per a Kant, és absolutament bona en si mateixa.
- Bona Voluntat: Consisteix a actuar per deure.
Formes d'Actuar
El que és important és el motiu pel qual s'actua (la màxima):
- Contrària al deure: Quan es fa per desitjos o interessos (Exemple: no matar per por a la presó).
- Conforme al deure: Quan es busca una finalitat externa, tot i que l'acció sigui correcta (Exemple: no matar perquè no es vol anar a la càrcel).
- Per deure: Fer el bé perquè es sap que s'ha de fer així. Aquesta és l'única que expressa la bona voluntat.
La Llei Moral: L'Imperatiu Categòric
L'Imperatiu Categòric és la llei moral universal i necessària (és V i és X, és a dir, universalitzable).
Formulacions Clau
Actuar segons l'Imperatiu Categòric implica:
- Actuar per una màxima per la qual es pugui voler que es torni universal.
- No utilitzar una persona com a medi sinó com a fi, ja que tothom és digne.
Mitjà vs. Mòbil vs. Motiu
- Mitjà: Allò que ens ajuda a aconseguir un fi.
- Mòbil (Fi subjectiu/material): Allò que ens porta a fer X de forma no universalitzable.
- Motiu (Fi objectiu/formal): La raó, que guia l'acció moral autèntica.