Comparativa Hume i Descartes: Racionalisme vs. Empirisme
Hume i Descartes: Dues Tendències Filosòfiques
Els dos filòsofs segueixen dues tendències filosòfiques diferents: Hume segueix l'empirisme, mentre que Descartes segueix el racionalisme.
Mentre que Hume es basa en l'experiència per donar un fonament i, alhora, un límit al nostre coneixement, Descartes utilitza la raó per superar l'escepticisme i trobar una veritat absoluta.
Punts de Partida: El Rol dels Sentits i la Raó
A causa d'aquesta gran diferència, les seves teories parteixen de maneres contràries:
La Posició de Descartes (Racionalisme)
Descartes creu que allò que els nostres sentits capten no es pot considerar útil per trobar el coneixement absolut, ja que considera que els sentits poden enganyar-nos o fallar-nos. Per tant, hem de seguir la raó.
La Posició de Hume (Empirisme)
En canvi, Hume afirma que la raó no es pot considerar vàlida per conèixer la realitat, ja que el límit absolut és l'experiència. L'única excepció són els enunciats matemàtics i els lògics, ja que aquests no amplien el coneixement empíric.
Discrepància en la Definició del Terme "Idea"
Els dos filòsofs mantenen una certa discrepància pel que fa a la definició del terme idea:
- Segons Hume: Les idees són representacions mentals de les impressions i, per tant, tenen menys consistència que aquestes. Poden ser simples o complexes i provenir de la memòria o de la imaginació (tot i que si són d'aquest últim tipus serien considerades falses). Hume rebutja les idees innates.
- Segons Descartes: Per establir un coneixement vertader, només ens podem basar en les idees innates (que Déu ens confirma, com l'eternitat o la perfecció), ja que els altres dos tipus (adventícies i factícies) no són considerats aptes per al coneixement.
El Dubte Metòdic i la Sortida de l'Escepticisme
El dubte metòdic de Descartes conclou que podem dubtar de tot allò que ens envolta, excepte del fet que tenim consciència.
Tot i això, Descartes acaba apel·lant a Déu per sortir d'aquest escepticisme i trobar alguna veritat absoluta.
En canvi, Hume no surt de l'escepticisme en cap moment, ja que dubta de l'existència de tot, excepte de les impressions. Aquestes impressions, alhora, no serveixen per fonamentar cap veritat o coneixement absolut.