Components Electrònics: Resistències, Condensadors i Díodes

Resistències

Les resistències s'empren per a regular la intensitat del corrent elèctric en un circuit, aprofitant la propietat que tenen de dificultar el trànsit d'electrons.

Les característiques electròniques bàsiques d'una resistència són:

• Valor nominal de la resistència mesurada en ohms.
• Tolerància, diferència entre el valor nominal i el valor real, expressat en percentatge. Les més comuns són de ±5%, ±10% i ±20%.
• Potència màxima en watts a la qual pot treballar sense cremar-se. Les més comuns són: ¼ W, 1/3 W, ½ W, 1W, 2W.

En les resistències de tolerància entre ±5% i ±20%, el valor òhmic s'identifica per 3 bandes de color: les dues primeres xifres del valor en ohms i la tercera és un factor de multiplicació.

En les resistències de precisió amb una tolerància entre ±1% i ±5%, el valor òhmic està expressat per quatre bandes: les 3 primeres xifres i la quarta és un factor de multiplicació.

La tolerància d'una resistència està representada per una banda de color en l'extrem oposat. Si no existeix aquesta banda, s'entén que el valor de la tolerància és de ±20%.

Resistències fixes

• Pirolítiques: Estan constituïdes per una hèlix de carbó enrotllada en un cilindre ceràmic i connectada a casquets metàl·lics amb terminals de connexió en els extrems.
• Bobinades: Estan formades per un fil metàl·lic enrotllat sobre un cilindre ceràmic. El conjunt es recobreix amb esmalts vitrificats o ciments, que els fan incombustibles. En la superfície va imprès el valor en ohms.
• De pel·lícula metàl·lica: Són resistències de precisió, molt estables i amb toleràncies molt baixes. Estan constituïdes per un cilindre ceràmic sobre el qual va enrotllada en espiral una pel·lícula metàl·lica.

Resistències variables

• Reòstats: Consten d'un contacte mòbil que varia la resistència en lliscar sobre un fil metàl·lic enrotllat en un suport ceràmic.
• Potenciòmetres: Es componen d'una pel·lícula de carbó aglomerat i un element giratori mòbil que, en girar, varia la resistència.

Resistències especials

• Sensibles a la llum (LDR): La resistència disminueix en incidir la llum sobre aquestes resistències. S'usen com a detectors i són dispositius d'entrada de sistemes electrònics. S'utilitzen en els sistemes d'encesa i apagada de l'enllumenat públic depenent de la llum ambiental.
• Variables amb la temperatura: Poden ser de coeficient negatiu o NTC (redueixen la resistència en augmentar la temperatura) o de coeficient positiu o PTC (augmenten la resistència en augmentar la temperatura). S'empren en termòstats i sensors tèrmics.
• Sensibles al voltatge (VDR): Disminueixen la resistència en augmentar el voltatge. S'empren per a protegir circuits de variacions i pics bruscos de tensió, col·locant-los en paral·lel al circuit que protegeixen.

Condensadors

Un condensador és un dispositiu electrònic que consisteix en dues plaques metàl·liques separades per un material aïllant (aire, paper, plàstic...) denominat dielèctric.

El dielèctric està format per làmines molt fines, de manera que les plaques metàl·liques estan molt pròximes.

Capacitat elèctrica d'un condensador: És la quantitat de càrrega que és capaç d'emmagatzemar quan està sotmès a una tensió elèctrica.

• Condensadors fixos: Mantenen constant la capacitat. Es classifiquen segons el tipus de dielèctric que empren (paper, plàstic, ceràmics, etc.).
• Condensadors variables: Varien la capacitat amb el desplaçament de les plaques de les armadures. Estan formades per un grup de plaques metàl·liques paral·leles fixes, unes es desplacen mitjançant un dispositiu de gir i altres de mòbils col·locades alternativament entre les primeres. S'empren per a sintonitzar emissores en aparells receptors de ràdio.

Díodes

El díode és un dispositiu d'eixida fabricat a partir d'un material semiconductor i que permet el pas del corrent elèctric en un sol sentit.

Hi ha díodes de germani, per a sintonitzar emissores de ràdio, i díodes de silici, per a rectificar corrents alterns.

• Díodes rectificadors: La conversió de corrent altern en continu es fa connectant uns quants díodes, que donen lloc als anomenats ponts rectificadors.
• Díodes estabilitzadors de tensió: El díode Zener és un díode de polarització inversa, aprofita l'efecte d'augment del corrent elèctric invers per a produir corrents estabilitzadors d'un voltatge determinat.
• Díodes electroluminescents: Els LED són dispositius d'eixida en els sistemes que emeten llum produïda per unions PN. S'empren com a llums menuts encapsulant el conductor en un plàstic transparent.

Relés

Un relé és un dispositiu d'eixida que funciona com un interruptor magnètic i que consta de dos circuits: un d'electromagnètic i un altre al qual es controla.

• Relés estàndard o miniatura: Són de grandària reduïda i es poden soldar per a inserir-los en sòcols o circuits impresos.
• Relés de làmines: Tenen els contactes de material magnètic i s'accionen directament per camp magnètic que crea la bobina. Els contactes estan tancats en càpsules hermètiques que els protegeixen de la pols i dels agents atmosfèrics.

Transistors

El transistor és un dispositiu electrònic amb tres terminals construït amb materials semiconductors. Els terminals es denominen emissor (e), col·lector (c) i base (b).

• Transistors NPN: Tenen una zona de semiconductor de tipus P entre dues zones de semiconductors de tipus N.
• Transistors PNP: Tenen una zona de semiconductor de tipus N entre dues zones de semiconductors de tipus P.