Composició, Energia i Origen de la Vida: Anàlisi Biològica

Composició Química de la Vida

El 98% del cos està constituït per aigua i carboni. Als éssers vius es produeixen reaccions químiques contínuament. Perquè aquestes reaccions es duguin a terme, cal un dissolvent: l'aigua. El gran avantatge del carboni és que pot formar diferents molècules de cadena molt llarga. Les molècules essencials per a la vida són els glucids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics. El nitrogen és l'element fonamental. Altres elements del nostre cos són: ferro, seleni, sofre i potassi.

Energia per a la Vida

A més de matèria i aigua, la vida necessita energia. En funció d'on s'obté la matèria orgànica, els organismes poden ser:

• Autòtrofs: fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i energia solar.
• Heteròtrofs: es nodreixen de matèria orgànica prèviament elaborada pels organismes autòtrofs.

Alguns tipus de bacteris poden obtenir energia a partir de reaccions amb altres elements i compostos, com ara l'hidrogen o els sulfurs que emeten els volcans; són els quimiosintètics.

Experiment Històric: L'Experiment de Miller

L'experiment de Miller va consistir a introduir una barreja d'amoníac i metà, sotmesa a descàrregues elèctriques. Es recollien les molècules sintetitzades, aminoàcids entre altres. Aquest experiment té un valor històric, però no explica l'origen de la vida. El que sí que va demostrar és que és possible sintetitzar matèria orgànica a partir d'inorgànica.

Què Pensem Avui Dia Sobre la Vida?

Hipòtesi metabòlica: Petites molècules senzilles es van aïllar del medi amb una membrana, amb la qual cosa s'iniciava una sèrie de processos químics fins que la unitat es va reproduir.

Món ARN: Alguns bioquímics proposen que molècules d'ARN, sorgides a l'atzar, capaces de replicar-se mitjançant mutacions, van iniciar la cadena de l'evolució.

Proves Biològiques de l'Evolució

Hi ha nombroses proves biològiques, com la disposició i l'estructura dels ossos i els òrgans vestigials. La seva disposició i estructura són tan semblants que és inevitable pensar que es tracta d'adaptacions d'una única anatomia, la de l'avantpassat comú.