Comunicació verbal i no verbal: estructura, vocals neutres i verbs

Comunicació: verbal i no verbal

La conversa és una activitat espontània entre dos o més interlocutors en què intervenen elements verbals i no verbals. La conversa es regula mentre es desenvolupa i té lloc en directe i per torns.

Estructura de la conversa

• Obertura: salutacions
• Cos de la conversa: objectiu de la conversa
• Tancament: finalitzar una conversa

La vocal neutra

Les vocals neutres són les E i A àtones que hi ha en una paraula.

Terminacions nominals

• La vocal final dels noms masculins és E.
• La vocal final dels noms femenins és A.
• En plural, els mots acabats en vocal neutra a/e s'escriuen amb ES.

Terminacions verbals

• Les formes verbals personals quan acaben en vocal neutra s'escriuen amb A.
• Quan la vocal neutra és el penúltim so, s'escriuen amb E.
• S'escriuen amb E final les quatre formes amb l'arrel àtona dels verbs néixer, treure, jeure i fer.

Famílies de paraules

Els derivats escrivim sempre la mateixa vocal àtona de l'arrel del mot primitiu. Als verbs, la vocal tònica de la 1a, 2a i 3a persona del present d'indicatiu ens indica com hem d'escriure les altres formes verbals.

El verb

El verb és el nucli del sintagma verbal i expressa el comportament del subjecte. El lexema n'expressa el significat i els morfemes serveixen per indicar: nombre, persona, temps, aspecte i mode.

Temps verbals

• Present: indica una acció que s'esdevé en el temps que s'enuncia.
• Passat: indica una acció que ja ha succeït: perfet, imperfet, plusquamperfet, passat perifràstic, passat anterior.
• Futur: indica una acció que encara no ha succeït: futur, futur perfet.
• Condicional: indica la possibilitat que succeeixi un fet que depèn d'una altra circumstància o acció.
• Subjuntiu: expressa desitjos o dubtes (present: que vingui fins demà; perfet: que hagis acabat; imperfet: que ens escrivís correus; plusquamperfet: que hagués suspès).
• Imperatiu: expressa un ordre o un prec.

El català

El català és una llengua romànica que prové del llatí parlat. S'han integrat al català altres llengües (germàniques, àrabs, italianes, angleses, franceses, castellanes).

Tipus de mots

• Mots populars: són aquells que formen part de la llengua des dels seus orígens.
• Cultismes: són mots agafats directament del llatí o del grec.
• Llatinismes: són mots que s'han incorporat al català sense cap modificació que provenen del llatí.
• Préstecs o manlleus: són les paraules d'altres llengües que s'accepten i s'incorporen al diccionari normatiu: bàndol, cotxe, sofà, etc. Si no fan cap servei, són un barbarisme.
• Neologismes: són paraules noves que s'incorporen a la llengua per designar accions d'aparició recent; es poden crear per derivació o composició, però també d'altres llengües. Molts neologismes són cultismes que provenen del grec o el llatí.

Exemples de lèxic

• Aram: coure treballat
• Esbatanar: obrir de bat a bat
• Manglar: bosc baix
• Corn: instrument de vent amb una banya d'animal
• Sarro: bossa de pell
• Atalaiar: guaitar
• Fetiller: curandero
• Esgargamellar-se: afònic
• Ipso facto: ara mateix
• Vox populi: tothom està d'acord
• Sine qua non: si o si
• Sine die: sense data
• Tabula rasa: repeteix-ho
• Ex professo: a propòsit