Conceptes clau sobre el coneixement i mites de Plató
Glossari de conceptes
Adventícies (Descartes): idees que provenen de l'exterior.
Aparença: com les coses se'ns mostren a través dels sentits.
Creença: certa seguretat, però no demostrada.
Criteris de veritat: procediment per decidir si una afirmació és veritable o no.
Criticisme: existeix coneixement, però té límits (unió del racionalisme i l'empirisme).
Coneixement: justificat i demostrat → objectiu i verificable.
Dianoia: idees pures (Plató).
Dogmatisme: existeixen veritats absolutes i universals → les podem conèixer.
Doxa: opinió; coneixement fals (Plató).
Eikasia: còpia de la còpia → imaginació (Plató).
Enteniment: capacitat d'abstracció (passiva i activa) (Aristòtil).
Episteme: coneixement vertader, món intel·ligible (Plató).
Racionalisme: el coneixement s'obté mitjançant la raó.
Realisme: hi ha una realitat que podem conèixer, independent del subjecte.
Realitat física: conjunt d'objectes percebuts pels sentits.
Realitat psíquica: continguts mentals del subjecte (idees, representacions, sentiments...).
Relacions d'idees: coneixements que no depenen de l'experiència (Hume).
Relativisme: no hi ha veritat absoluta → depèn del subjecte o del context.
Representació: imatge o idea mental formada a partir del que percebem.
Sensació: captar la qualitat dels objectes (Aristòtil).
Substàncies: allò que no necessita d'una altra realitat per existir (Descartes).
Qüestions de fet: coneixements que depenen de l'experiència (Hume).
Escepticisme: dubte o negació d'un coneixement segur.
Experiència: organització de la memòria (Aristòtil).
Factícies (Descartes): idees creades per la imaginació.
Fenòmens (Hume): realitat tal com és per a nosaltres → impressions inconscients i records.
Fenomen (Kant): allò que coneixem → formes a priori de la sensibilitat i categories.
Idea (Hume): còpies dèbils de les impressions.
Idees (Descartes):
- adventícies
- factícies
- innates
Imaginació: reproducció mental dels objectes (Aristòtil).
Impressió: coneixement obtingut dels sentits (Hume).
Innates (Descartes): sempre han existit → origen diví.
El mite del carro alat i la reminiscència
En el mite del carro alat, Plató descriu l'ànima com un carro conduït per la raó i estirat per dos cavalls: un blanc, que representa la part bona de l'ànima, i un de negre, que simbolitza els desitjos i les passions. Quan la raó no aconsegueix controlar el cavall negre, el carro cau i l'ànima perd les ales. En encarnar-se en un cos, l'ànima oblida les Idees que havia contemplat. Segons la teoria de la reminiscència, conèixer és recordar aquestes Idees, i l'educació ajuda l'ànima a recuperar aquest coneixement.
El mite de la caverna
El mite de la caverna explica el pas de la ignorància al coneixement. Uns presoners viuen encadenats dins d'una caverna i només veuen ombres, que creuen que són la realitat. Un d'ells s'allibera, surt a l'exterior i descobreix la veritat representada pel sol. Quan torna per explicar-ho, els altres no el creuen i el rebutgen; Plató suggereix que fins i tot el podrien matar, fent referència a la mort de Sòcrates.
Escepticisme: dubte o negació d'un coneixement segur.
Experiència: organització de la memòria (Aristòtil).
Factícies (Descartes): idees creades per la imaginació.
Fenòmens (Hume): realitat tal com és per a nosaltres → impressions i records.
Fenomen (Kant): allò que coneixem: formes a priori de la sensibilitat i categories.
Idea (Hume): còpies dèbils de les impressions.
Idees (Descartes): adventícies, factícies i innates.
Imaginació: reproducció mental dels objectes (Aristòtil).
Impressió: coneixement obtingut dels sentits (Hume).
Innates (Descartes): sempre han existit; origen diví.
| Plató | Descartes |
|---|---|
| Coneixem les idees, que són perfectes i eternes. El que veiem amb els sentits no és coneixement vertader. | Coneixem veritats clares i distintes, sobretot el «penso, per tant existeixo». |
| El coneixement s'iniciava en el Món de les Idees; el món sensible (doxa) només podia ajudar-nos a recordar l'autèntic episteme. | El coneixement comença amb el dubte metòdic: dubtar de tot fins trobar una veritat segura. |
| Doxa (opinió): imaginació i creença. Episteme (coneixement): raó i intel·ligència. | Idees innates; idees adventícies; idees factícies. |
| Mite del carro alat: coneixement innat; teoria de la reminiscència (conèixer és recordar). | Coneixement mitjançant la raó. |
| Rebutja la doxa. | El coneixement prové de la raó. |
| Racionalisme (Descartes) | Empirisme (Hume) | Criticisme (Kant) | |
|---|---|---|---|
| Origen del coneixement | La raó (idees innates). | L'experiència. | Judicis sintètics a priori + experiència. |
| Què puc conèixer? | Podem conèixer idees clarament. | Només impressions i les idees derivades d'aquestes; fenòmens. | Els fenòmens (com veiem la realitat). |
| Què no puc conèixer? | Allò que no es pot demostrar racionalment. | Les causes últimes, Déu, el món independent de les impressions. | El noümen, Déu, l'ànima i el món en si. |
| Com coneixem? | Pensant i fent servir la raó. | Amb els sentits i l'experiència. | Formes a priori de la sensibilitat + experiència. |
| Divisió del coneixement | Idees innates, adventícies i factícies. | Qüestions de fet i formació d'idees a partir d'impressions. | Coneixement sensible, enteniment i raó. |
Passos per fer una dissertació
Introducció
Presenta el tema i el problema o la pregunta que tractaràs. Ha de ser breu i deixar clar de què parlaràs.Tesi
Expressa la teva opinió o postura de forma clara. És la idea principal que defensaràs al text.Argumentació
Desenvolupa diversos arguments que donin suport a la teva tesi. Cada argument ha d'anar explicat i, si és possible, acompanyat d'exemples.Contraargument
Menciona una opinió contrària a la teva i explica per què no hi estàs d'acord o per què és més feble.Conclusió
Resumeix les idees principals i reafirma la teva tesi amb altres paraules.
Per introduir el tema: en primer lloc, per començar, d'entrada.
Per afegir idees: a més, també, igualment, d'altra banda.
Per ordenar arguments: en primer lloc, en segon lloc, finalment.
Per contraposar idees: però, tanmateix, no obstant això, en canvi.
Per donar exemples: per exemple, com ara.
Per expressar causa: perquè, a causa de, ja que. Per expressar conseqüència: per tant, així doncs, com a conseqüència. Per concloure: en conclusió, per acabar, en resum.