Conceptes Clau de l'Economia i el Sector Públic a Espanya

Conceptes fonamentals de l'economia espanyola

Sector públic

El sector públic és la part del sistema econòmic que depèn total o parcialment de l'administració pública. Forma part del patrimoni nacional i els seus beneficis o pèrdues reverteixen al conjunt de la societat. Les principals instàncies que cal diferenciar dins del conjunt global del sector públic són:

• L'administració central: recull l'actuació econòmica de l'Estat emmarcada pel pressupost.
• Els organismes autònoms: de caire públic però amb certes autonomies.
• El sector públic local: format per diputacions, mancomunitats, municipis, àrees metropolitanes, etc.
• Empreses públiques: siguin industrials (com l'històric INI) o de serveis públics.
• El sector financer públic: que almenys tindrà l'anomenat banc central i certes entitats de crèdit oficial.

Exemples: AENA, RTVE, etc.

Creixement sostenible

Es tracta de l'increment del Producte Interior Brut (PIB) que intenta que el ritme d'augment s'adapti als recursos, el territori i la població existents. Al mateix temps, pretén una major equitat en el repartiment de la riquesa i la defensa del patrimoni natural i cultural.

Espanya, en el context de la Unió Europea, assumeix els seus propis compromisos que desenvolupa a través de les Estratègies Nacionals de Desenvolupament Sostenible. Algunes de les àrees prioritàries són:

• Canvi climàtic i energies netes.
• Transport i consum sostenible.
• Gestió dels recursos naturals, etc.

Exemple: reducció de les emissions de CO₂ a la indústria.

Economia submergida

Conjunt d'activitats econòmiques no contemplades a les estadístiques oficials donada la seva il·legalitat. Permet la subsistència d'un sector més o menys ampli de la població, encara que sense oferir contrapartides socials reconegudes legalment per als treballadors.

Exemples: reparacions domèstiques sense facturar, treball no assalariat a un restaurant, etc.

Deslocalització industrial

Trasllat d'empreses des d'estats desenvolupats cap a estats en vies de desenvolupament amb l'objectiu d'aprofitar els menors costos de producció, fenomen viscut a Espanya des dels anys 80.

Reindustrialització

Procés de foment de noves indústries a les zones afectades per la crisi industrial de 1975 i el posterior procés de reconversió. Consistí en el foment de noves indústries a les zones afectades per la reconversió, mitjançant la creació de noves activitats per tal de diversificar la indústria de les zones molt especialitzades, i que aquestes noves indústries fossin capaces d'absorbir els excedents de mà d'obra de la reconversió.