Conceptes Clau d'Epistemologia: Coneixement, Veritat i Mètodes
Conceptes Fonamentals de l'Epistemologia
Epistemologia
És la branca de la filosofia que s’encarrega d’estudiar el coneixement humà.
Superstició
És una forma de creença irracional que atribueix connexions causals entre fets que en realitat no tenen cap relació provada.
Opinió
És un judici subjectiu que pot ser encertat o erroni, però que no està fonamentat en proves suficients o criteris objectius.
Creença
És l’acte mental pel qual una persona accepta que una afirmació o situació és vertadera.
Coneixement
És el resultat d’una creença que és vertadera i està justificada. És a dir, saber alguna cosa implica tenir una creença correcta i tenir raons sòlides per pensar que és certa.
Processos Cognitius: Percepció, Memòria i Imaginació
La Percepció
És el procés mitjançant el qual els éssers vius capten estímuls a través dels sentits i els processen al cervell per formar una imatge del món. També es defineix com el procés mitjançant el qual les persones capten, interpreten i donen significat a la informació que reben a través dels sentits.
Específica per a cada espècie (llindars de percepció)
Cada espècie percep el món de manera diferent segons els seus llindars sensorials (mínim o màxim d’estímuls que poden detectar). Per exemple, els gossos senten sons que els humans no podem percebre.
Vinculada a la subsistència
Les espècies perceben allò que és útil per a la seva supervivència. Els éssers vius desenvolupen sentits més fins per detectar aliment, perills o possibles parelles.
Llei del fons i la figura (Gestalt)
Principi que diu que, en observar una imatge, el cervell distingeix una figura principal (el focus) d’un fons secundari.
La Memòria
És la facultat cognitiva que ens permet conservar informació, experiències passades, coneixements i aprenentatges. És la capacitat del cervell per emmagatzemar, retenir i recuperar informació. Es divideix en diferents tipus:
- Memòria a curt termini: Manté la informació durant pocs segons o minuts.
- Memòria a llarg termini: Emmagatzema informació durant períodes llargs.
- Memòria sensorial: Captura informació dels sentits de forma molt breu.
La Imaginació
És la capacitat de la ment per generar representacions d’allò que no és present ni real.
Dimensions i Models del Coneixement i la Intel·ligència
Dimensió Teòrica del Coneixement
Aquesta dimensió es refereix a l’aprenentatge orientat a la comprensió i explicació del món: ciències, matemàtiques, filosofia, etc.
Dimensió Pràctica del Coneixement
És el coneixement aplicat a la resolució de problemes concrets, útil per actuar. Inclou habilitats tècniques, destreses manuals, arts i professions.
Model de Renzulli (Alt Rendiment)
Planteja que l’alt rendiment (superdotació) es dona quan es combinen tres factors:
- Habilitat intel·lectual superior a la mitjana.
- Creativitat.
- Compromís amb la tasca.
Aquest model destaca que no n’hi ha prou amb tenir un coeficient intel·lectual alt, també cal motivació i pensament creatiu.
Teoria de les Intel·ligències Múltiples (Howard Gardner)
Howard Gardner proposa que no hi ha una sola intel·ligència, sinó vuit (originalment) o més formes d’intel·ligència. Cada persona pot destacar en unes més que en altres.
La Veritat: Tipus i Criteris
Veritats de Fet (Veritats Empíriques)
Són afirmacions que descriuen el món físic o empíric, i que es poden verificar o falsar mitjançant l’experiència o l’observació. Exemple: “Barcelona és la capital de Catalunya.”
Veritats de Proposicions o de Raó (Veritats Lògiques)
Són afirmacions que són vertaderes per definició o per raonament lògic. No cal observar res a la realitat per saber que són certes. Exemple: “Un triangle té tres costats.”
Criteris de Veritat
Són els criteris o pautes que utilitzem per saber si una afirmació és vertadera o no. Cada criteri s’aplica segons el context (científic, religiós, social, etc.).
Veritat com a Correspondència
Una afirmació és vertadera quan hi ha una adequació entre allò que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix. Exemple: “La Maria i en Joan van anar al cinema.”
Veritat com a Coherència
Un enunciat és vertader si no es contradiu amb el conjunt d’enunciats de què forma part. Exemple: “La Terra és rodona” (dins del marc de la física moderna).
Veritat com a Evidència
Un coneixement és evident quan produeix una certesa que ens impedeix dubtar de la seva veritat. Encara que no ho puguem demostrar, la seva veritat se’ns presenta com a indubtable. Exemple: “Penso, per tant existeixo” (Descartes).
Veritat com a Autoritat
Una afirmació és considerada vertadera perquè ho diu una figura autoritzada o experta en el tema. Exemple: Acceptar que un medicament funciona perquè ho diu un metge.
Veritat com a Utilitat (Pragmatisme)
Un enunciat és veritable en la mesura que es mostri útil o eficaç per resoldre les necessitats i els problemes de la societat o la natura en un moment determinat. Associat al pragmatisme (filosofia pràctica). Exemple: “Aquest pont aguanta el pes” → si aguanta realment, és vertader.
Veritat com a Consens
Una afirmació és vertadera si hi ha acord entre moltes persones o entre experts. Molt usat en ciències socials i polítiques. Exemple: Una teoria científica acceptada per la comunitat científica.
Posicions Filosòfiques sobre el Coneixement
Escepticisme
Posició que dubta que el coneixement vertader sigui possible. Pot anar des del dubte moderat fins a negar completament la possibilitat de conèixer res amb certesa. Exemple: Pirró de l’Antiguitat dubtava de tot i recomanava suspendre el judici.
Criticisme (Immanuel Kant)
Postura intermèdia que accepta la possibilitat de conèixer, però amb límits. El coneixement és possible si es justifica críticament. Exemple: Immanuel Kant va defensar que coneixem la realitat, però només tal com la percebem (fenòmens).
Relativisme
Considera que no hi ha una veritat absoluta, sinó que tota veritat depèn del context cultural, històric o personal. Exemple: Una norma moral pot ser vertadera en una cultura, però no en una altra.
Racionalisme (René Descartes)
La facultat racional és la base del coneixement i de l’existència. Els sentits de la percepció ens enganyen. Quan naixem, la nostra ànima ja posseeix coneixements: són, per tant, coneixements innats.
Empirisme (David Hume)
Quan naixem som com una tabula rasa (una pissarra en blanc). El coneixement es fonamenta en l’experiència sensorial. El coneixement només és vàlid si es pot demostrar experimentalment.