Conceptes Clau i Escoles Ètiques: Guia de Filosofia Moral
Conceptes Fonamentals de l'Ètica
Judicis Pràctics
Els judicis pràctics sobre allò que és bo fer aquí i ara condueixen a actuar d'una manera o una altra.
Raó Tècnica
La raó tècnica es refereix als processos en els quals els humans produeixen coses.
Experiència Pràctica
L'experiència pràctica és l'acumulació d'experiències al llarg de la vida.
Praxi
La praxi procura el bé de la vida considerada com un tot. El fi de l'home és un bé complet, autosuficient, perdurable, que exclogui el mal, que satisfaci i que estigui a l'abast de tothom.
Tipus de Bondat
Utilitat
La utilitat és el gènere de bondat que prediquem de les accions o coses que serveixen per obtenir un fi determinat de forma eficaç.
Delectable
La bondat del delectable és allò que és volgut perquè causa una ressonància afectiva positiva en el subjecte.
Racional o Honest
Ens hi referim quan diem «ets un bon amic», destacant la bondat racional o honesta.
Lleis Morals
Llei Moral Natural
La llei moral natural és objectiva i coneguda per les persones.
Llei de Consciència
La llei de consciència és interior i present a cadascú.
Primer Judici Pràctic
El primer judici pràctic estableix que el bé s'ha de buscar i s'ha de fer, i el mal s'ha d'evitar.
Sentits del Coneixement
Sentit Psicològic
El sentit psicològic és el coneixement del nostre propi jo i dels actes acompanyats.
Sentit Moral
El sentit moral és el coneixement dels nostres deures i els judicis de bondat i malícia.
Principals Escoles Ètiques
Hedonisme
L'hedonisme defensa el plaer com a principi de la vida. Epicur, el seu fundador, va distingir entre plaer dinàmic i estàtic.
Utilitarisme
L'utilitarisme, descendent directe de l'emotivisme de Hume, defensa que les accions i les coses són bones si són útils, i útils si generen plaer.
Estoïcisme
L'estoïcisme prové del grec stoa, que significa pòrtic o porxo. Efectivament, per un d'aquests pòrtics grecs s'ensenyaven les seves doctrines. Proposa una felicitat diferent de l'aristotèlica.
L'Ètica i la Recerca de la Felicitat
Definició d'Ètica
L'ètica consisteix a analitzar i jutjar les accions no per elles mateixes, sinó pels objectius que es volen aconseguir. El bé suprem dels humans és la felicitat.
La Felicitat (Visió Aristotèlica)
La felicitat, segons la visió aristotèlica, consistirà en una activitat més que en una possibilitat, en la realització d'alguna potència de la naturalesa humana. Ha de ser autosuficient i radica en l'exercici del pensament, de la reflexió, en la vida teòrica o contemplativa.
La Virtut (Visió Aristotèlica)
La virtut d'una cosa o acció és el bon funcionament, la perfecta realització d'això. L'ànima està dividida en una part racional i una irracional. L'ànima sensitiva és la responsable dels desitjos i s'anomena caràcter. L'ànima racional és responsable del coneixement i el pensament.