Conceptes Clau de Mill i Kant: Felicitat, Deure i Mitjans
Conceptes Clau en Ètica
- Felicitat: Plaer i absència de dolor.
- Fi: Allò que ha de guiar l'acció.
- Mitjans: Aquelles coses que serveixen per obtenir-ne una altra.
- Desviació de la veritat: Dir una cosa falsa.
- Circumstancials: Avantatges que no es basen en allò fonamental o essencial.
- Alternativament: Que es dóna, però podria no donar-se.
- Consistent: Sense que hi hagi cap contradicció.
L'Utilitarisme de John Stuart Mill
La Doctrina Utilitarista
Mill intenta provar el principi utilitarista, entès com que la felicitat general és l'únic fi de la conducta.
- El fet que la felicitat és desitjada prova (segons Mill) que és desitjable i, per tant, que és un fi.
- Mill indica que encara li caldria mostrar que la felicitat és l'únic fi de la conducta, ja que la gent desitja també altres coses (com ara la virtut).
El Principi Utilitarista i el Sacrifici
El principi utilitarista estableix que s'ha d'actuar de forma que es maximitzi allò que és bo per si mateix. L'única cosa bona per si mateixa és la felicitat, entesa com a plaer i absència de dolor.
La felicitat que importa no és només la de qui fa l'acció, sinó la de totes les persones que es veuran afectades, a curt i a llarg termini.
Segons el principi utilitarista, si una acció maximitza la felicitat general, l'individu té l'obligació de fer-la, fins i tot si li suposa un sacrifici personal. L'autosacrifici no és valuós per si mateix, sinó només en la mesura que contribueix a la promoció de la felicitat general.
L'Utilitarisme i la Veritat
Mill considera una objecció que es pot fer a l'Utilitarisme: que prescriu fer allò que és convenient per obtenir un avantatge immediat (il·lustrat amb el cas de dir una mentida).
Resposta de Mill:
- L'Utilitarisme no prescriu mentir quan convé, ja que qui menteix afebleix la confiança mútua, base del benestar social i de la felicitat.
- La regla utilitarista permet explicar que hi hagi excepcions a la regla "no es pot mentir", i posar límits a aquestes excepcions.
La Qualitat dels Plaers
Mill defensa que és consistent amb el principi utilitarista mantenir que hi ha plaers superiors a altres perquè són d'un tipus més elevat (qualitativament superiors).
- Altres utilitaristes havien reconegut la superioritat dels plaers intel·lectuals, però només per la seva seguretat o durada (quantitat), no per la seva qualitat.
- És millor una vida on es pugui gaudir de plaers superiors (encara que vagi acompanyada d'insatisfacció) que una vida satisfeta sense accés a aquests plaers.
Exercici: El Porc Satisfet
- Distinció entre quantitat i qualitat de plaers.
- Importància de les facultats superiors.
- Es prefereix ser una persona amb dos tipus de plaers no satisfet que ser un neci satisfet.
La Deontologia d'Immanuel Kant
Característiques de l'Ètica Kantiana
- Formal: No té contingut; només dóna la forma d’actuar moralment.
- Autònoma: Els imperatius han d’estar dictats per la raó del mateix individu.
- A priori: La moral no deriva de l'experiència, sinó de la raó.
- Deontològica (Deure): No persegueix cap fi, actua segons el deure.
- Universal: Ha de tenir caràcter necessari per a tothom.
Diferències amb les Ètiques Materials Anteriors
- Material: Persegueix l’objectiu d’un bé (Ex: plaer, felicitat).
- Heterònoma: La llei moral prové de fora de la nostra consciència (Ex: "No mataràs").
- A posteriori: La moral deriva de la pròpia experiència.
- Teleològica (Finalitat): Actuen buscant una finalitat o objectiu.
- Particular (Contingent): Vàlid en un moment i lloc concrets.
Conceptes Kantians Clau
- Deure necessari o estricte: Una obligació d'actuar d'una determinada manera que hem de respectar sempre i en totes les circumstàncies.
- Mitjà: Quelcom que s'usa per tal d'assolir una altra cosa, que és la que pròpiament es valora o es vol aconseguir.
- Màxima: Principi subjectiu de l'acció. Una regla que guia l'acció d'una determinada persona.
- Sense Contradicció: Sense que hi hagi presents aspectes incompatibles, que seria impossible que es donessin junts en la realitat.
- Imperatiu Categòric: Un principi que diu com cal comportar-se, no per tal d'obtenir alguna altra cosa, sinó necessàriament.
- Llei Pràctica Universal: Una regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i per a qualsevol agent.
Violació dels Drets Estrictes
Kant es fixa en casos on es violen els "drets necessaris o estrictes" (promesa falsa, atemptar contra la llibertat o la propietat). En aquests casos, es tracta a altres persones com a mitjans, en lloc de tractar-les sempre com a fins en elles mateixes. Per tant, no es respecta el principi de valorar els altres sempre com a fins.
L'Imperatiu Categòric i la Llei Universal
El principi general de la nostra acció és que s'ha de poder voler que la màxima segons la qual actuem esdevingui llei universal.
Kant distingeix dos casos, corresponents a dos tipus de deures:
- Deures Estrictes: Aquells en què no es pot ni tan sols concebre (sense contradicció) que determinada màxima hagi esdevingut llei universal.
- Deures Amplis: Aquells en què es pot pensar que la màxima esdevé llei universal, però no es pot voler que això passi.
Formulacions de l’Imperatiu Categòric
- Fórmula de la Llei Universal: “Obra només segons aquella màxima per la qual puguis voler que al mateix temps esdevingui una llei universal.”
- Fórmula de la Llei de la Natura: “Obra com si la màxima de la teva acció pogués esdevenir per la teva voluntat una llei universal de la natura.”
- Fórmula de la Fi en Si Mateix: “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.”
Comparació Ètica: Mill vs. Kant sobre la Veritat
La qüestió de la veritat (mentida) és un punt clau de comparació entre Mill i Kant.
La Postura de Mill (Utilitarisme)
Allò que fa que (normalment) no sigui moralment permissible mentir és que fer-ho comportarà menys felicitat general que no fer-ho. Cal considerar no sols els efectes immediats sinó també els efectes a llarg termini en tota la societat:
- Mentir tendeix a fer disminuir la confiança mútua entre els membres de la societat.
- Tots els béns que ens reporta la vida en societat es basen en la col·laboració necessària que depèn d'aquesta confiança mútua.
La concepció de Mill dóna cabuda a que hi hagi excepcions (casos on mentir és moralment permissible si maximitza la felicitat general).
La Postura de Kant (Deontologia)
El que fa que no sigui permissible mentir és que qui mentís actuaria segons una màxima que no es pot desitjar que esdevingui una llei universal (perquè seria impossible que ho fos). La concepció de Kant sembla que no permet excepcions a l'obligació de dir la veritat.