Conceptes Clau de l'Ontologia i la Metafísica: Ésser i Realitat

Filosofia i ètica4,06 KB

Conceptes Fonamentals de la Metafísica i l'Ontologia

Definicions Clau

Fenomen

És qualsevol fet o cosa en el món tal com se'ns apareix, tal com se'ns mostra. Al mateix temps que les coses se'ns mostren, hi ha una cosa que se'ns amaga.

Monisme

Designa tota concepció de la realitat segons la qual la totalitat del real és constituïda per una sola substància, i segons això, la realitat és formada o governada per un sol principi.

Arkhé

Significa d'on venen les coses (origen), allò que predomina actualment sobre les coses (ésser) i allà on tornaran totes les coses (destí).

Ontologia

Part de la filosofia que es pregunta en què consisteix l'ésser.

Sentits de la Realitat

Hi ha tres sentits de la realitat:

  1. La realitat efectiva: Es dona en un espai-temps determinat.

  2. La realitat possible: Consisteix en dos nivells:

    • El primer: Tot i que no existeixi efectivament, podem anunciar-lo lingüísticament (tot el que podem plantejar i anunciar).
    • El segon: Tot allò que presenta una contradicció lògica i, per tant, no es pot donar en la realitat efectiva, però pot ser representat abstractament.
  3. La realitat com a tot: La possible i l'efectiva alhora.

Resumint, podem dir que tenim el principi d'universalitat de l'ésser, és a dir, que tot es pot anunciar amb el verb ésser: "tant ésser, tant aparèixer".

Categories de Kant i Aristòtil

Les categories són formes de manifestar l'ésser. Cal tenir en compte el principi de multiplicitat de l'ésser, que regula la presència efectiva i indica un tret essencial i un d'accidental. Hi ha dues maneres d'entendre-les:

Segons Aristòtil

Les categories són a les coses i es divideixen en:

  • Substància primera: La cosa present aquí i ara.
  • Substància segona: La determinació essencial de la cosa.

Segons Kant

Les categories es troben a l'enteniment i ens ajuden a estructurar allò que pensem i a entendre la realitat. Es poden dividir, per exemple, en:

  • Causalitat: Quan relacionem dos fenòmens en tant que un suposa l'altre.
  • Unitat: Que pot reunir les coses sota un mateix concepte.

El Gir Lingüístic (Segle XX)

És un moviment del segle XX que defensa que la clau de les categories es troba en el llenguatge. Wittgenstein defensa l'isomorfisme, que es basa en tres ideals:

  1. L'ésser obeeix a una anunciació lògica.
  2. La paraula "real" significa "allò que pot ser anunciat dins del llenguatge".
  3. La realitat es coneix sempre a partir de la forma lògica, i això és el llenguatge.

Diferència entre Heràclit i Parmènides

Heràclit: El Dinamisme

Defensa que la realitat última de les coses és el canvi, una lluita de contraris. Si hi ha ésser, hi ha el no-ésser, i la justícia és el terme mig, és l'equilibri.

Parmènides: L'Immobilisme

Tracta de la màxima: "L'ésser és, i el no-ésser no és". Per tant, més enllà del món canviant, hi ha una realitat última i eterna que persisteix: l'ésser. Del no-ésser no se'n pot dir res.

Materialisme i Idealisme

Materialisme

Es basa en el fet que la realitat és exclusivament matèria. Si la realitat és matèria, per què els fenòmens no se'ns presenten segons el seu mode de ser? Perquè en última instància trobaríem un fenomen material més real que les aparences que veiem inicialment.

Idealisme

Es basa en el fet que tot respon a la nostra representació mental de les coses. Abans de la matèria hi ha unes idees prèvies. El problema és que la realitat se'ns resisteix a fer-se notar matèria degut a la nostra proximitat amb el nostre cos. La resposta és que el nostre coneixement de la realitat ja està condicionat per unes predisposicions mentals.

Descarregar

PDF Word HTML