Conceptes Clau de Sociolingüística: Llengües i Registres

Conceptes de Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que estudia les relacions entre la llengua i el medi social en què es desenvolupa.

Llengües en contacte

La pluralitat lingüística és la situació predominant, ja que molt pocs estats tenen una sola llengua. Quan diverses llengües conviuen en un mateix territori, parlem de llengües en contacte. D'aquesta convivència sorgeixen diversos fenòmens:

• Diglòssia: Situació sociolingüística en què dos idiomes són usats amb valors socials diferents.
• Llengua minoritària: Llengua que té pocs parlants, però és utilitzada en tots els àmbits de la societat.
• Llengua minoritzada: Llengua que, dins del seu territori, es troba en una situació de desigualtat tant en usos públics com privats, a causa de la presència d’una altra llengua dominant.

Conflicte i substitució lingüística

• Conflicte lingüístic: És la conseqüència del bilingüisme social i provoca una confrontació entre dues llengües: l'autòctona i la sobrevinguda. Afecta principalment tres àmbits: l'educació, l'administració i els mitjans de comunicació.
• Substitució lingüística: Procés pel qual una llengua, en no ser considerada prestigiosa, deixa de ser transmesa dels adults als joves, la qual cosa en provoca la desaparició.

Normalització i planificació lingüística

• Normalització lingüística: Consisteix a elaborar lleis perquè la llengua guanyi espais socials i parlants.
• Normativització: És el procés d'establir normes a tots els nivells lingüístics (ortogràfic, gramatical, lèxic) perquè l'ús de la llengua sigui segur i coherent.
• Estandardització: Consisteix a promocionar l'ús de la varietat estàndard de la llengua en àmbits formals com l'educació, els mitjans de comunicació i les administracions.
• Legislació: Es refereix a la creació d'un marc legal que empari la utilització de la llengua en els àmbits anteriors.
• Planificació lingüística: Depèn de les polítiques i de les institucions, però també del comportament dels individus per aprendre i utilitzar la llengua en perill.

Registres lingüístics o varietats estilístiques

Els parlants utilitzen diferents registres o varietats estilístiques segons diversos factors:

1. El tema: general o especialitzat.
2. El nivell de formalitat: depèn del grau de familiaritat entre els interlocutors.
3. El canal: oral o escrit.
4. La intencionalitat: divertir, informar, ordenar, etc.

Registre cientificotècnic

És un registre formal propi de la ciència i de la tècnica. Els seus trets principals són:

• Ús d’una terminologia precisa i rigorosa, amb mots monosèmics que eviten l'ambigüitat i neologismes.
• Utilització de formes no personals (infinitiu, gerundi) o de la tercera persona del singular.
• Tendència a l'estil nominal (ús de substantius en lloc de verbs).
• Absència de subjectivitat i d'elements emotius.

Registre literari

És un registre formal que es caracteritza per una voluntat estètica i té un grau més elevat d’elaboració formal. Fa ús de figures retòriques, d'arcaismes, de dialectalismes i de la polisèmia dels mots.