Conceptes Filosòfics Clau: Kant, Mètode i Paradigmes
A Priori i A Posteriori: Conceptes Clau de la Filosofia
A Priori
Els elements, principis, estructures o coneixements que no tenen un origen empíric, ja que descansen en la naturalesa de la pròpia raó.
Segons Immanuel Kant, el coneixement a priori és aquell que és necessàriament veritable i universal, fins i tot abans d'anar al món de l'experiència, ja que no depèn de l'experiència.
A Posteriori
Allò que té com a fonament l'experiència sensible o que s'obté d'ella. A posteriori designa el coneixement la validesa del qual es funda en l'experiència, és a dir, en el coneixement empíric definit com el coneixement basat en l'experiència i, en últim terme, en la percepció.
Mètode Hipoteticodeductiu
El mètode hipoteticodeductiu es basa en els següents passos:
- Part de problemes.
- Proposa hipòtesis per a explicar-los.
- Extreu conseqüències observables de les hipòtesis.
- Les sotmet a prova.
- Si la conseqüència és veritable, confirma la hipòtesi.
- Si la conseqüència és falsa, refuta la hipòtesi.
Idees Innates i Innatisme
L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència.
La Teoria dels Paradigmes Científics (Thomas S. Kuhn)
En filosofia de la ciència, terme introduït per Thomas S. Kuhn que designa el marc conceptual de premisses teòriques, principis metodològics, etc., dins el qual es desenvolupa una ciència en un moment determinat.
El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la ciència normal, que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent. A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou.
És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat.
Immanuel Kant: Síntesi de Racionalisme i Empirisme
Kant va integrar en el seu pensament les aportacions de nombrosos filòsofs anteriors, fent sovint una síntesi de corrents contraposats com el racionalisme i l'empirisme, entre d'altres.
- De Plató: Rescata el dualisme ontològic i epistemològic, identificant un món amb l'abast del sensible, com feia Plató amb el món terrenal, però afirmant que és l'únic que es pot conèixer, a diferència de l'autor grec, el qual pensava que l'autèntic coneixement era precisament aquell que no estava limitat pels sentits. De Plató també reprèn el caràcter abstracte de les idees metafísiques.
- D'Aristòtil: Aprofita l'hilemorfisme, i afirma que les dades de la sensibilitat són la matèria del coneixement, que forneixen les formes a priori, tant de l'espai i el temps com posteriorment de l'enteniment. Extrapola aquesta dualitat a l'àmbit moral, contraposant les ètiques materials a la formal (la seva). Reformula les categories d'Aristòtil que identifiquen les maneres de ser, i les relaciona amb la ciència com feia el pensador clàssic.