Conceptes Fonamentals de Genètica Clàssica i les Lleis de Mendel
Conceptes Fonamentals de Genètica
Dominància i Recessivitat
En l'herència amb dominància, els heterozigots (Aa) manifesten el fenotip d'un sol progenitor (el fenotip dominant). Llavors, A és dominant i a és recessiu.
Genètica
Branca de la biologia que estudia la variació interespecífica i la seva herència. Inclou la genètica de l'herència, la molecular i la de poblacions.
Genotip
Gens que controlen un caràcter o conjunt de diferents gens que actuen sobre un caràcter en el cas de l'herència quantitativa.
Haploide (n)
Dit d'una cèl·lula que només té una sèrie de cromosomes o d'un organisme format per cèl·lules haploides. Els gàmetes són sempre haploides.
Heterozigot
En els organismes diploides, individus que tenen els dos al·lels del parell diferents. Són híbrids per aquest caràcter (heterozigots per a dos o més caràcters).
Homozigot
Individu que té els dos al·lels del parell iguals. Constitueixen una línia pura per aquest caràcter.
Raça Pura (Línia Pura)
Conjunt d'individus homozigòtics per un caràcter. Aquests individus manifesten el caràcter de la mateixa manera en les successives generacions.
Al·lel
Cadascuna de les variants d'un mateix gen. Dit d'una altra manera, les diferents formes d'un gen que poden presentar-se en un mateix locus. En els organismes diploides, també cadascun dels dos gens (situats en el mateix locus de dos cromosomes homòlegs) que controlen un caràcter.
Quan el genotip del caràcter és AA o aa (homozigots), els dos al·lels del parell són iguals; quan és Aa (heterozigot), els dos al·lels del parell són diferents. També podem referir-nos a un parell d'al·lels com un parell de gens.
Codominància
Expressió de dos al·lels de la mateixa manera en els híbrids. És a dir, els heterozigots manifesten els dos fenotips dels dos al·lels del parell.
Dihibridació
Encreuament entre dues línies o races pures (generació P) que es diferencien en dos caràcters. Els fills (F1) seran dihíbrids (heterozigòtics) per als dos caràcters.
Diploide (2n)
Dit d'una cèl·lula que té dues sèries de cromosomes homòlegs o d'un organisme format per cèl·lules diploides.
Encreuament Prova (Retrocruament)
Sistema per detectar els híbrids en l'herència amb dominància. Consisteix a encreuar el possible híbrid amb l'homozigot recessiu.
- Si l'individu és de raça pura, no s'obtindrà cap fill amb el fenotip recessiu.
- Si és híbrid, s'aconsegueixen fills de fenotip dominant i recessiu en una proporció 1:1 (50% / 50%).
Fenotip
Manifestació observable d'un caràcter (anatòmic o fisiològic) o del genotip que controla aquell caràcter. El fenotip depèn del genotip i de l'acció del medi.
Gen
En genètica clàssica, unitat (física i funcional) de l'herència. Els diferents gens, sols o combinats, determinen els caràcters hereditaris, però en l'expressió dels gens també hi pot influir el medi.
En els eucariotes, els gens es troben en els cromosomes nuclears i en el cromosoma circular de mitocondris i plasts.
Les Lleis de Mendel
Condicions d'Aplicació
Les lleis de Mendel només es compleixen en aquestes condicions:
- Herència dominant.
- Herència autosòmica.
- Gens independents.
1a Llei de Mendel: Llei de la Uniformitat
Al creuar dues races pures diferents, el 100% de la descendència (F1) és igual entre si i manifesta el fenotip d'un dels progenitors (el dominant).
2a Llei de Mendel: Llei de la Segregació
Es creuen dos heterozigots per un caràcter (F1 x F1).
- Genotips: GG (1/4), Gg (1/2), gg (1/4).
- Fenotips: 75% groc, 25% verd (Proporció 3:1).
3a Llei de Mendel: Llei de la Transmissió Independent
Estudi de la dihibridació (dos caràcters).
- Generació P: GGLL x ggll
- Generació F1: 100% GgLl (grocs llisos).
- Encreuament F1 x F1: GgLl x GgLl
Resultats Fenotípics (F2)
Proporció 9:3:3:1
- 9/16 Groc Llis
- 3/16 Groc Rugós
- 3/16 Verd Llis
- 1/16 Verd Rugós
Resultats Genotípics (F2)
La suma de les proporcions genotípiques és 16/16:
- GGLL: 1/16
- GgLL: 2/16
- ggLL: 1/16
- GGLl: 2/16
- GgLl: 4/16
- ggLl: 2/16
- GGll: 1/16
- Ggll: 2/16
- ggll: 1/16