Conceptes de Geografia i Climatologia d'Espanya
Glossari de Geografia i Climatologia
Albufera
Llacuna formada en terres baixes contínua al mar. La de València. Les seves aigües són salobres; als seus canyars viuen una gran varietat d'aus aquàtiques i animals, la qual cosa la converteix en espais naturals a protegir. Exemples: la de València i la d'Alcúdia (Mallorca).
Aqüífer
Aigües subterrànies que circulen entre capes freàtiques. La sobreexplotació dels aqüífers està provocant la seva salinització a les Balears, fet que suposa un pas més cap a la desertització del sòl. Formació geològica en la qual s’emmagatzema i circula aigua subterrània aprofitant la porositat de la roca que l’acull i la pressió hidrostàtica present allà. Exemples: aqüífers de la Manxa, miopliocens del pla de Sa Pobla. A Espanya hi ha 442 aqüífers.
Aridesa
Falta d’aigua deguda a la insuficiència de precipitacions. Està en íntima relació amb la temperatura, perquè com més elevades són aquestes, més accentuada pot ser l'aridesa. La zona més àrida es localitza al sud-est peninsular. La insuficiència de precipitacions (inferior a 400 mm anuals) provoca aridesa als terrenys. A Espanya, les zones més àrides corresponen a Almeria, on es desenvolupa una vegetació de matoll espinós que preludia el desert.
Cabal relatiu
Relació que existeix entre l'aportació d'aigua del riu, expressat en litres/segon, i l’extensió de la seva conca, expressat en km². Quantitat d’aigua que passa en un punt determinat d’un corrent, en funció del seu volum i de la seva velocitat. És expressat en metres cúbics per segon. El cabal és mesurat a les estacions d’aforament. Els rius de major cabal relatiu són del vessant cantàbric, amb conques petites que reben abundants pluges.
Clima mediterrani
Clima temperat, amb una oscil·lació tèrmica superior a 10 ºC i precipitacions que oscil·len entre 500 i 700 mm. Es caracteritza per un període d’estiatge estival amb absència de precipitacions. A la Península n'hi ha de dues classes: el mediterrani càlid i sec i el mediterrani càlid humit. És el clima predominant a la Península Ibèrica. Té estius càlids i secs i hiverns suaus i plujosos, encara que quan plou més és en els equinoccis i en el solstici d'hivern. Té una varietat continental amb hiverns freds i sequera a l'estiu.
Clima de muntanya
L'altitud modifica les condicions climàtiques de la zona en què estan situades, de manera que als cims es redueix la temperatura i augmenta la pluviositat. Les elevacions pirinenques, cantàbriques i de Sierra Nevada tenen característiques pròpies que les identifiquen:
- Hiverns freds.
- Curt estiu amb temperatures mitjanes inferiors a 10 ºC.
- Precipitacions en forma de neu.
Clima oceànic
Clima temperat que se situa sobre les façanes occidentals dels continents. L'oscil·lació tèrmica és petita, entre 8 ºC i 10 ºC. Les pluges es reparteixen al llarg de tot l'any, però l'estació més humida és l'hivern. Temperatures suaus a l'estiu, frescs i hiverns suaus a les zones costaneres. La humitat de l'aire és constantment elevada. Presenta una gran nebulositat i un cel plomós.
Clima subtropical
Clima localitzat entre els climes temperats i intertropicals. El factor predominant és la calma de l'aire pels cinturons d'altes pressions subtropicals, que impedeixen el desenvolupament de núvols, amb altes temperatures i escasses precipitacions. A Espanya podem distingir:
- Clima oceànic-subtropical: se situa al sud, entre el Guadiana i la costa granadina, amb hiverns temperats i plujosos, estius càlids i secs, temperatures mitjanes màximes de 30 ºC i precipitacions entorn dels 500 mm.
- Subtropical sec: es troba a l’extrem sud-est de la península (també anomenat mediterrani àrid). Té entre 7 i 10 mesos secs, amb totals de precipitació inferiors a 300 mm i temperatures elevades. Aquest dèficit hídric la converteix en la zona més àrida d’Europa.
També hi ha clima subtropical a les Illes Canàries, concretament a les illes orientals i sud-centrals.