Conceptes Geogràfics i Climàtics Clau: Meseta, Depressió i Climes d'Espanya
Meseta: Definició i Formació Geològica
Superfície plana o lleugerament inclinada, tallada per valls i situada a una certa altitud amb relació al nivell del mar.
Evolució de la Meseta Ibèrica
La Meseta de la Península Ibèrica es va iniciar a l’Era Primària, en la qual es va constituir el Massís Hespèric.
Aplanada per processos d’erosió intensius al llarg de l’Era Secundària, l’orogènia alpina la va fracturar i bombar, formant zones elevades o horst (Sistema Central i els Monts de Toledo) i fosses tectòniques o graben que van ser cobertes, durant el Terciari, per sediments (conques del Duero, del Tajo-Guadiana).
Unitats de la Meseta
Les unitats de la Meseta són:
- Submeseta Nord
- Submeseta Sud
- Sistema Central
- Monts de Toledo
Depressió: Enfonsament de la Superfície Terrestre
Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell de les regions circumdants, situat generalment a l’interior dels continents.
Depressions a l'Estat Espanyol
A l’Estat espanyol trobem depressions interiors, com les conques del Tajo, Duero i Guadiana (situades a la Meseta, formades per fracturació i enfonsament del Massís Hespèric —graben— durant l’orogènesi alpina) i també depressions litorals com la de l’Ebre i del Guadalquivir.
Solen estar cobertes per sediments recents (Eres Terciària i Quaternària).
Latitud: Distància Angular a l'Equador
Distància angular, en graus, minuts i segons, des de qualsevol punt de la Terra a l’Equador. Es mesura de 0 a 90º. Pot ser Nord o Sud.
Climes d'Espanya: Tipologies i Característiques
Clima de Muntanya
Conjunt de condicions atmosfèriques generades per les modificacions que introdueixen els grans relleus en els elements atmosfèrics.
Es manifesta en la disminució de les temperatures (una mitjana anual baixa, inferior a 10ºC) i en l’increment de les precipitacions i de la innivació.
Exemples: Pirineus, Sierra Nevada.
Clima Mediterrani
Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per precipitacions escasses (inferiors a 800 mm), irregulars i sovint tempestuoses, amb acusada sequera estival, i per temperatures amb estius calorosos i hiverns suaus, excepte a les zones més continentalitzades, on els estius poden arribar a ser frescos i els hiverns freds.
Subtipus del Clima Mediterrani
Dins el clima mediterrani es distingeixen tres subtipus:
- Marítim
- Continentalitzat
- Sec
Exemple: Illes Balears.
Clima Oceànic
Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per precipitacions abundants (més de 800 mm), suaus i regulars, i per temperatures suaus a causa de la proximitat amb el mar, amb estius frescos i hiverns moderats, i una amplitud tèrmica baixa a la costa i moderada a l’interior.
Les precipitacions abundants són conseqüència del fet que es tracta d’una àrea geogràfica que està molt influenciada per les borrasques atlàntiques.
Exemples: Galícia, Astúries i Cantàbria tenen clima oceànic.
Clima Subtropical
Conjunt de condicions atmosfèriques que es caracteritzen per precipitacions molt escasses (menys de 300 mm) i per temperatures càlides tot l’any, amb una amplitud tèrmica molt baixa.
Exemple: Illes Canàries.