Conceptes de la Història d'Espanya: Absolutisme i Liberalisme

Conceptes clau de la història política contemporània

Definicions fonamentals

• Absolutisme: Ideologia on el rei acapara tots els poders; la societat està dividida en tres estaments (clero, noblesa i poble).
• Regència: Govern d’un Estat durant la minoria d’edat, l’absència o la incapacitat del rei legítim.
• Milícia Nacional: Grups populars armats per defensar el liberalisme.
• Manifest dels Perses: Apareix en la restauració de l’absolutisme, quan a Cadis els defensors de l'Antic Règim es van organitzar per demanar la restauració de l’absolutisme.
• Cantonalisme: Sistema polític que divideix l’Estat en cantons quasi independents. S’utilitza per expressar l’excessiu relaxament del poder central d’un Estat.
• Constitució: Llei fonamental que determina el funcionament d'un govern.

La Il·lustració

Moviment intel·lectual que es desenvolupa a Europa al segle XVIII. Es basa en tres principis:

• La raó: Es considerava que era possible organitzar la societat mitjançant la raó.
• El progrés: L’aplicació de la raó conduiria al progrés continu de la humanitat.
• L’ésser humà: Era el centre de les seves teories. Les persones tenen drets naturals que el poder no pot suprimir.
• La tolerància: Havia de ser la base de la convivència humana.

Aquestes idees es van difondre àmpliament per tot Europa.

Els Moderats (1844-1856)

Es definien ells mateixos com a "persones d’ordre". El grup estava format per terratinents, comerciants i intel·lectuals conservadors, juntament amb la vella noblesa, l’alt clero i els alts comandaments militars. Defensaven el dret de la propietat i restringien el sufragi segons la riquesa dels electors. Consideraven la llibertat un bé individual, però hi feien passar davant els principis d’autoritat i d’ordre social; desconfiaven de la participació de les masses en la política. Entre els seus líders cal destacar Ramón María de Narváez i Francisco Bravo Murillo. Defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona. Es mostraven partidaris de limitar els drets individuals, especialment els col·lectius, i defensaven la confessionalitat de l’Estat.

Els Progressistes

Es consideraven els "defensors de la llibertat". En aquest grup hi predominava la burgesia mitjana i petita. Defensaven el principi de sobirania nacional i el predomini del poder legislatiu (Corts); refusaven la intervenció de la Corona i li atribuïen només una funció moderadora.

També eren partidaris d’enfortir els poders locals i de garantir amplis drets individuals i col·lectius. Promulgaven la necessitat d’una reforma agrària i volien limitar la influència social de l’Església.