Conceptes de Plató: Teoria de les Idees i l'Ànima
Conceptes fonamentals de la filosofia de Plató
Eidos: representació.
Formes: ordre, estructura, manera d’ordenar la realitat.
Realitats: entitats a les idees.
Essència: realitats intel·ligibles.
Concupiscible: tipus d’ànima.
Passió: sentit d’una emoció; el seu subjecte és passiu.
Ontologia: branca de la filosofia que s’ocupa de la realitat de l’ésser.
El dualisme ontològic: Món sensible i intel·ligible
Món sensible: és el món de l’esdevenir, es caracteritza perquè en ell hi ha canvi, coses que apareixen i desapareixen, que són i no són, etc.
Món intel·ligible: és el món de l’ésser, d’allò estable i permanent. És el nivell superior de la realitat. Hi ha dos nivells:
- Hi ha les idees o formes (no són sensibles, són eternes, no ocupen espai, immutables, immaterials i són el model de les coses del món sensible).
- Hi ha objectes matemàtics (són una còpia de les idees, però com que no són coses sensibles, es troben al món intel·ligible).
Plató, com Parmènides, deia que el món sensible (el món del canvi, el món que veiem) no és la vertadera realitat perquè el canvi és impossible des del punt de vista racional. Per tant, Plató deia que l’autèntica realitat serà la del món intel·ligible, que és el món de les idees o formes.
La creació del cosmos i el coneixement
Mite del Demiürg: tipus d’artesà que crea el món sensible basant-se en els models del món intel·ligible. Aquesta explicació implica l’existència d’una matèria eterna que seria la causa que les coses del món sensible fossin imperfectes.
Demiürg: és una figura simbòlica de la teoria de la participació i l’origen del cosmos.
La reminiscència: teoria de Plató segons la qual conèixer és el record de les idees oblidades. Els éssers humans perceben objectes concrets, però com que aquests han estat creats pel reflex de les idees del món intel·ligible, l’ànima pot començar a recordar l’essència original dels objectes.
La naturalesa i immortalitat de l’ànima
La immortalitat de l’ànima: segons Plató, els éssers humans són una ànima que té un cos, tot i que nosaltres solem dir que som un cos que té ànima. Plató deia que som ànima (una ànima que mai ha nascut i que mai morirà perquè és eterna i immortal).
L’ànima és immortal, ja que està lligada amb la teoria de la reminiscència; és a dir, la nostra ànima recorda el que coneixíem anteriorment, i això significa que l’ànima pot existir abans del naixement i, per tant, seguirà existint després de la mort.
Si l’ànima no fos immortal, no la podríem castigar després de la vida; si haguéssim estat bones persones, ens donaria el mateix premi que si haguéssim estat dolentes, i això és injust. Necessitem que l’ànima sigui immortal per premiar les persones justes i castigar les persones injustes.