Conceptes Polítics i Sociabilitat Humana

DEFINICIONS

Política: art de viure en societat.

Filosofia política: estudia com s’organitza la vida en societat i planteja si les maneres de govern que hi ha són les més adequades.

Estat: és una institució que exerceix un poder o que ostenta la sobirania sobre una població determinada.

Teories contractualistes: consideren que l’Estat és fruit d’un contracte entre tots els individus i que sense ell la situació de l’home seria insostenible. En les seves teories, comparen com es viu en un Estat i com es viuria si no existís l’Estat (estat de naturalesa).

Sociabilitat: és la inclinació no tan sols a viure amb els altres individus sinó també a garantir la supervivència de cada membre i del grup.

Anarquia: fa referència a la capacitat de governar-se a si mateix i a organitzar-se, sense haver de fer ús del poder repressiu de tota organització política.

Constitució: és la llei màxima que regula i estructura el funcionament d’un estat de dret. És un text on es recullen els principis fonamentals en els quals es basa l’estat.

Utopia: pla o sistema ideal de govern en el qual es concep una societat perfecta i justa, on tot transcorre sense conflictes i en harmonia.

Capitalisme: és un sistema socioeconòmic en el qual els mitjans de producció i distribució són de propietat privada i amb fins de lucre.

Democràcia: és una forma de govern de l'Estat on el poder és exercit pel poble, mitjançant mecanismes legítims de participació en la presa de decisions polítiques.

Liberalisme: corrent polític i econòmic que dóna preferència a la llibertat individual per damunt d'altres valors socials i promou l'activitat privada sense intervenció de l'estat.

Estat autoritari: l'autoritarisme és un sistema polític que es troba fundat en la submissió incondicional a l'autoritat vigent, és a dir, a aquella que es troba a càrrec de l'exercici del poder.

Estat totalitari: sistema polític que reuneix en mans d'un grup o partit tots els poders de l'Estat, no permet l'actuació d'altres partits, imposa la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país i negligeix els drets humans en profit de la raó d'estat.

SOCIABILITAT HUMANA

La política és l’art de viure en societat. La filosofia política estudia com s’organitza la vida en societat.

La sociabilitat és la inclinació de viure en societat i treballar per garantir la supervivència dels membres de la societat.

• Sociabilitat per interès: Hobbes defensa que l’home viu en societat per interès. L’home té la necessitat de viure en societat per a sobreviure, però no per naturalesa. Veu als altres com a rivals per a la seva satisfacció o com a mitjans per a la satisfacció, és egoista.
• Sociabilitat per naturalesa: Aristòtil defensava que l’ésser humà era incomplet per naturalesa i necessitava als altres. Els éssers humans per a realitzar-se com a persones necessiten viure en societat i així es poden desenvolupar.

L’estat és una institució que exerceix un poder o que ostenta la sobirania sobre una població determinada.

Reflexió sobre la necessitat de l'Estat

• L’Estat no és necessari: posició defensada per l’anarquisme. Consideren que l’Estat oprimeix al poble per a què alguns pocs es facin rics. Els principis bàsics de l’anarquisme són considerar que l’ésser humà és bo per naturalesa i, per tant, en una comunitat lliure no és necessari un Estat, ja que hi hauria solidaritat que ens permetria viure en una societat justa.
• L’Estat és necessari: posició defensada per a gairebé tots els pensadors que s’han interessat per aquest tema. Creuen que és imprescindible perquè: l’Estat monopolitza la força i és l’únic capaç de garantir l’estabilitat social. També és necessari perquè es preocupa per l'interès general i el bé comú.