Conceptes i teories evolutives

Conceptes (Definicions)

• totes les espècies vivents actuals, animals o vegetals, procedeixen d'altres anteriors, és a dir, que es dóna una derivació, unes d'unes altres, de les formes vegetals o animals per filiació;
• totes les espècies vives estan sotmeses a un canvi constant i
• hi ha una continuïtat del món viu. Al seu torn, les teories evolucionistes, en biologia, remeten al problema de l'existència d'una evolució abiòtica i al problema de l'origen de la vida.

Selecció natural

: La selecció natural és el mecanisme selectiu que està a la base de l'adaptació, ja que fa possible la supervivència i la reproducció dels individus més capacitats per a sobreviure en un ambient determinat, la qual cosa permet explicar que en les poblacions naturals, sobreviuen els individus més adaptats.

Gradualisme

: L'evolució és un procés lent i continu, sense canvis sobtats.

Darwinisme social

:

Univers

: Terme que designa el món natural íntegrament. En aquest sentit és l'objecte d'estudi de la cosmologia com a ciència de l'espai-temps. Les teories cosmològiques contemporànies suposen que l'univers està en expansió i que es va originar en una singularitat inicial o Big Bang. En l'actualitat se sosté que l'edat de l'univers és d'entre 12 a 20 mil milions d'anys

Determinisme

: En general, la teoria que sosté que res no succeeix a l'atzar, sinó que tot es deu a causes necessàries, de manera que, coneixent les causes o la suma de condicions necessàries d'un succés és possible preveure l'existència i les característiques de l'efecte.

Fixisme

:

Teoria del disseny intel·ligent

: El origen de la vida el resultado de accions racionales por agentes inteligentes

Espontaneisme

: Teoria que afirmava l'origen dels organismes inferiors (microbis) a partir de substrats inerts per generació espontània. L'origen d'aquesta teoria es troba en l'afirmació aristotèlica que certs éssers vius inferiors es generen d'una manera espontània a partir del fang i de la matèria orgànica en descomposició. La seva falsedat només va poder ser provada a partir de les investigacions de Pasteur.

Evolucionisme

: L'evolucionisme i la revolució biològica foren un canvi en el model d'explicació més d'acord amb els esdeveniments observats:

• Descobriments de la Paleontologia i l'Anatomia comparada: fòssils d'animals mai vistos, semblances entre diferents organismes...
• Louis Pasteur (1822-1895) va demostrar la falsedat de l'espontaneisme: cap microbi no es pot originar sense gèrmens precedents.
• Les proves a favor de l'origen inorgànic de la vida (finals del XIX i XX) van permetre desmuntar la teoria aristotèlica que un ésser viu només pot provenir d'un ésser viu.

Adaptació

: Concepte fonamental de la teoria de l'evolució, que l'entén com a ajust o reacció d'un organisme al seu mitjà per a poder sobreviure.

Hominització

: És el procés d'evolució biològica que ha portat fins els éssers humans actuals (homo sapiens sapiens) a partir dels primers homínids.

Humanització

: És el procés de canvi i d'evolució dels éssers humans, però ja no des d'un punt de vista biològic i genètic, sinó des d'un punt de vista cultural i social.

En què consisteix l'hipòtesi sobre l'origen fisicoquímic de la vida? És coherent amb el model cosmològic actual? Per què?

-La vida a la terra fou el resultat d'un llarg procés de transformació dels materials inorgànics presents a la Terra primitiva.

Les primeres formes de vida van aparèixer fa uns 3500 milions d'anys.

La matèria inorgànica pot generar espontàniament la matèria orgànica.

Després de milions d'anys d'Univers i associacions entre molècules orgàniques, van aparèixer els primers éssers vius, que van donar lloc a organismes cada cop més complexos.

Quines són les característiques dels éssers vius? Explica-les.

-Un ésser viu és un sistema que té la capacitat d'automanteniment i d'autoreplicació. Característiques: la individualització, tot ésser viu és una unitat autònoma delimitada per una membrana; la nutrició, necessita assimilar aliments; la reproducció, tots els ésser vius poden crear còpies de si mateix; l'evolució, per mutació i selecció natural; la mort, tota vida és un procés finit, la mort fa possible la regeneració de la vida.

Què defensa el fixisme? Quina relació té amb el creacionisme?

-Segons el fixisme, tant la natura com les espècies vives són una realitat definitiva i acabada: els éssers vius són formes que no canvien, essent avui tal com van ser dissenyats des del principi. Òbviament, el fixisme anava aparellat amb el creacionisme.

-Tant la teoria creacionista com la fixista defensen que cadascuna de les espècies han estat creades per deu i que sempre estan iguals al llarg del pas del temps.

1. Distingeix l'explicació darwinista (neodarwinista) de l'explicació lamarckiana sobre l'evolució.

Explicació lamarckiana:

-La natura ha sigut creada per deu Déu, que sembla tenir una finalitat (finalisme).

La natura està ordenada de forma ascendent, del simple al més complex, de menys a més perfeccionament.

Necessitat d'adaptació al medi dels éssers vius, resultat dels microbis.

2 principis evolutius:

1. La funció crea l'òrgan: l'ús freqüent d'un òrgan fa que es desenvolupi i n'augmenti la capacitat, i al revés.

2. L'herència dels caràcters adquirits: les modificacions orgàniques derivades de l'ús o de la manca d'ús dels òrgans, es transmeten per herència a les successives generacions, possibilitant l'aparició de noves espècies.

3. Hi exclou l'ésser humà.,, perquè pensa que es l'ésser més perfecte creat per Déu.

Explicació Neodarwinista:

-La teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme es caracteritza per:

1. Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits,

2. La validació del gradualisme en l'evolució i

3. El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb les seves dues fases actualitzades. Primera, la producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica. Segona, la selecció dels millors caràcters hereditaris que s'adapten millor al medi; aquests, tenen una probabilitat de supervivència i de reproducció més alta que la resta de la població.

-La teoria sintètica de l'evolució es reforça amb el descobriment de l'estructura de l'ADN aconseguit per Francis Crick i James Watson, l'any 1953, que possibilità els coneixement dels mecanismes que intervenen en la transmissió de l'herència i el seu funcionament.