La Concessió de FHASA i les seves Conseqüències a Andorra

La Concessió de FHASA

L'any 1929 el Consell General, amb l'aprovació dels coprínceps, atorga als prohoms de FHASA la concessió per l'explotació d'energia hidroelèctrica durant 75 anys.

• Construccions de centrals hidroelèctriques a Arcavell, Escaldes i Sispony
• Explotació dels jaciments minerals durant 10 anys
• Pagar un cànon
• 8.000 pessetes entre el 1935 i el 1940
• 13.000 pessetes, del 1940 al 1945
• 25.000 pessetes a partir del 1946
• Construir les carreteres
• Vendre als andorrans, a preus baixos, el 10% de la producció d'energia
• Pagar les despeses de la policia andorrana
• Contractar preferentment mà d'obra del país

Conseqüències de la Construcció de FHASA

Econòmiques:

• Creació de llocs de treball
• Creació del primer banc andorrà: Banc Agrícola i Comercial
• Obertura de carretera d'Andorra la Vella fins al Pas de la Casa

Social:

• Arribada de treballadors fortament polititzats i afiliats a sindicats obrers
• Primeres protestes obreres (vagues del 1931, 1932 i 1933) per l'augment de les hores de treball i les retallades de salari

Polítiques:

• Creació del primer cos de policia
• Arribada d'idees revolucionàries
• Lluita dels andorrans per aconseguir el sufragi universal
• Arribada de gendarmes per controlar la situació

Les Idees Revolucionàries Arriben a Andorra

Els emigrants andorrans, agrupats en la societat de Residents a Barcelona i en l'Amicale Franco-Andorrana de Besiers, en fan ressò de les idees progressistes i traslladen les seves inquietuds a Andorra.

El 14 de desembre de 1932 es lliurava al Consell General una petició amb 240 signatures de suport que demanaven la reforma de la llei electoral andorrana a fi d'impulsar la participació de tots els andorrans majors d'edat en la vida política del país.

Aquests andorrans van crear un partit polític: la Unió andorrana i les seves principals demandes eren:

• Determinar les competències i atribucions dels Coprínceps i de les institucions públiques de les valls
• Sufragi universal per a tota persona resident major d'edat
• Fer públiques les sessions del Consell General
• Crear una economia nacional
• Regular el dret a la nacionalitat dels estrangers que tingui diversos anys de residència renunciant a la nacionalitat d'origen

La Revolució de 1933

A l'abril de 1933 un grup de joves andorrans irromp a la Casa de la Vall, tanca les portes i exigeix que el Consell General promulgui un decret que atorgui el sufragi universal masculí.

El 5 d'abril el Consell General concedeix l'ampliació del dret de vot a tots els homes andorrans.

El 17 de juny els Delegats permanents acorden:

• El sufragi 'universal' masculí (actiu: 25 anys / passiu: 30 anys)
• Formen un consell provisional constituït per membres nomenats per les dues delegacions
• Fer públiques les reunions del Consell General

Els membres del Consell destituït decideixen no atacar la sentència del Tribunal de Corts. El 29 de juliol s'organitza una Assemblea Magna (Consellers Generals + cònsols de cada parròquia) on es va acordar:

• Que la destitució era il·legal
• No atacar les ordres dels coprínceps i els membres del Consell provisional es neguen a acceptar els càrrecs
• Es preveu convocar eleccions al Consell General per sufragi universal. El tribunal de corts, seguint ordres dels coprínceps dictant una sentència que destitueix el Consell General

Davant la rebel·lió del Consell destituït els coprínceps decideixen actuar de manera conjunta i decideixen:

• Privar de recursos econòmics als rebels impedint que tinguin accés al compte del ban Fornesa de la Seu d'Urgell
• Utilitzar la força fent entrar el 18 d'agost un destacament de 50 gendarmes sota la direcció del coronel René Baulard per fer complir les ordres dels Coprínceps
• Establir el 31 d'agost per a les properes eleccions. Van poder votar tots els homes andorrans majors de 25 anys

Conseqüències de la Revolució de 1933

• S'estableix el sufragi universal masculí
• Es demostra el poder dels Coprínceps davant el Consell General
• Es produeix una politització d'una part de la població andorrana, especialment de la joventut
• Durant un temps Andorra resta ocupada per tropes d'un estat veí

Andorra Durant la Guerra Civil Espanyola

Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola a Andorra

La guerra entre 1936 i 1939 no afectà Andorra militarment però sí que va tenir fortes repercussions:

• Escassetats de productes de primera necessitat
• Manca de moneda fraccionària
• Dificultat dels intercanvis comercials
• Arribada de refugiats espanyols
• Arribada de la gendarmeria
• El control de la Seu d'Urgell per part dels anarquistes va provocar la fugida del Copríncep

El Problema de la Manca de Proveïment

• Amb la guerra civil espanyola la compra per part d'Andorra de productes del que era deficitària es va interrompre
• Quedava comprar a França, però durant mesos la frontera era inaccessible

Decisions del Consell General

• Juliol de 1936 el Consell General demana facilitats al delegat permanent per adquirir a França productes de primera necessitat
• Fa inventari de totes les mercaderies existents als magatzems i botigues del país per evitar l'especulació
• Al setembre inicia contactes amb el Govern de la Generalitat per poder importar mercaderies a canvi de productes del país

La Situació S'Agreuja

• El resultat de les negociacions amb la Generalitat no donen bon resultat i la situació de manca de proveïment arriba a un punt crític l'hivern de 1937
• Aquesta greu situació empitjora amb l'arribada de molts refugiats espanyols i la dificultat de fer arribar els productes comprats a França
• A més els productes quan arriben a Andorra tenen preus molt alts

Conseqüències:

• Davant d'aquesta situació es va haver de racionar productes com el sucre, el cafè, la benzina i en especial el pa (300 gr. Per persona i dia)
• Es van prendre mesures per aplicar sancions en cas d'acumulació i contraban d'aquests productes bàsics
• El Consell General per posar fi a aquesta greu situació mitjançant el Bisbe d'Urgell demana al Govern Nacional establert a Burgos l'autorització per adquirir mercaderies a la zona nacional

Reacció del Govern Nacional

El govern nacional va autoritzar l'adquisició i transport a les valls d'una sèrie de productes. El banc exterior d'Espanya va concedir al Consell General un crèdit a baix interès per un valor de 600.000 pessetes per comprar mercaderies. Aquest crèdit es va concedir també els anys 1938 i 1939, solucionant la crisi de manca de proveïments.

L'Escassetat de Moneda

Per posar remei a la manca de moneda petita d'origen espanyol, ja que sense moneda no es podien comprar els articles necessaris, el Consell General va decidir emetre moneda pròpia.

Es tractava d'una mena de vals per ús intern amb la finalitat de facilitar els intercanvis comercials.

La primera emissió, l'any 1936, va ser per un import de 50.000 pessetes. La següent, l'any 1937, va ser de 75.000 pessetes i es va perllongar fins a l'abril de 1939.

L'Arribada dels Refugiats

Poc després de l'aixecament dels rebels contra la república, els primers refugiats que van arribar a les Valls van ser, sobretot, clergues i burgesos partidaris de Franco.

Entre aquests refugiats matiners n'arribaven a les Escaldes 34 de catalans representants de la burgesia, especialment de l'Alt Urgell, però també n'hi havia de Lleida, de l'Anoia i de Barcelona.

Amb l'excusa d'un pelegrinatge a Lourdes van passar per Andorra per arribar a França.

El pelegrinatge a Lourdes podia molt ben ser a una escala de camí cap a Irun, l'única via d'accés autoritzada a l'Espanya nacional. Aquests refugiats van ser els primers d'un corrent de refugiats que va des de l'esclat de la revolta fins al 1938 i que seran sobretot persones d'ideologia franquista o bé desertors de l'exèrcit republicà, que des d'Andorra anaven a unir-se a les tropes nacionals a través de França.

També hi havia estrangers que volien anar a l'Espanya republicana per integrar-se a les Brigades Internacionals.

El segon període és a partir de la derrota de l'exèrcit republicà i l'entrada a Catalunya de les forces nacionals (12 de 1938 - 2 de 1939).

Es calcula que els republicans que van entrar a Andorra van ser sobre els 3.500, mentre que la població d'Andorra en aquells anys estava sobre els 4.000 habitants.

L'estada dels refugiats era curta perquè el coronel Baulard tenia ordres d'enviar-los cap els camps de concentració de França. Únicament podien quedar-se a Andorra per motius de salut o bé demostraven que podien ser útils. En molts casos els andorrans van ajudar als refugiats donant-los refugi o una feina, alguns es van instal·lar a Andorra de forma definitiva.