Condicions de vida dels obrers i la Segona Revolució Industrial (1860–1914)
Condicions de la vida dels obrers
Amb la Revolució Industrial va néixer una nova classe social, els obrers de les fàbriques o proletariat industrial; les condicions de vida i treball dels quals van ser molt dures.
- Habitatges: Els habitatges obrers eren de dimensions reduïdes. Generalment tenien una o dues habitacions que eren destinades a diverses activitats. A més, era habitual que l'habitatge fos compartit per més d'una família. Les cases eren fredes, fosques, humides i estaven mal ventilades.
- Condicions dels carrers: Els carrers dels barris obrers no disposaven de clavegueram, no estaven asfaltats i les deixalles s'acumulaven i es barrejaven amb pols i fang.
- Jornada i salaris: La jornada laboral mitjana era entre 12 i 14 hores diàries. Habitualment, els obrers treballaven 7 dies a la setmana i no feien vacances. Els salaris eren tan baixos que amb prou feines podien subsistir. I les dones encara cobraven menys que els homes.
- Treball infantil: Com que no era obligatori i no hi havia una edat mínima per treballar, era habitual veure nens treballant per salaris encara més baixos.
- Analfabetisme: El treball infantil provocava un grau molt elevat d'analfabetisme.
Segona Revolució Industrial (1860–1914)
Entre 1860 i 1914 hi va haver un creixement econòmic tan intens que ha estat anomenat segona revolució industrial. La producció va augmentar a un ritme molt ràpid.
Es va produir a Europa un important creixement demogràfic, anomenat l'explosió blanca. Les causes d'això van ser la disminució de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat elevada. L'explosió blanca va provocar migracions d'europeus cap a altres continents.
- Noves fonts d'energia: Les noves fonts d'energia i de reducció de les distàncies van ser l'electricitat i el petroli.
- Noves indústries: Les noves indústries són la química, l'acer i l'automòbil.
- Organització obrera: A l'últim quart del segle XIX havia crescut el nombre d'obres organitzats en sindicats; d'aquesta manera tenien més força per exigir millores.
- Reformes laborals: Els sindicats i les reivindicacions limitaven el treball infantil, establien el descans domiciliari i contribuïen a reduir la jornada laboral, que va quedar fixada en 10 o 11 hores diàries en alguns moments.
Al segle XX es va implantar la jornada laboral de 8 hores, a partir de l'any 1914.