Coneixement Plató i Hume

El seu pensament té diverses etapes:

1a etapa: diàlegs de joventut. Explica el que li ha passat amb Sòcrates. La seva filosofia s’assembla
molt a Sòcrates.
2a etapa: etapa de transició. Comença a sortir una teoria de les idees.
3a etapa: etapa de maduresa. Corregeix la seva teoria amb el que li diuen els alumnes.
4a etapa: etapa on està tot molt consolidat i les teories acabades.
5a etapa: vellesa. Apareix un Plató que comença a adonar-se que coses que ha dit són massa ideals.
Hi ha certa decepció.

Per saber què és la realitat parteix de Parmènides i Sòcrates.
Parmènides creu que el coneixement només prové de l’episteme.
Plató, en canvi, creu que tot és coneixement però en diferents mesures. La Doxa pot servir per
conèixer alguna cosa, però el vertader coneixement és de l’episteme. Creu que hi ha dos mons:
- Món sensible → MÓN REAL, imitació del món intel·ligible, que és l’autèntic.
- Món intel·ligible → IDEES (no és físic, les idees existeixen realment encara que són abstractes).
No és una cosa que puguem modificar, el vertader coneixement és entendre les idees.

BÉ → idea més important que fa que les altres idees siguin com són. Aquesta definició modifica la
teoria per la “merda”, i diu que les idees són grans temes perfectes, però tenen imperfeccions degut a
les imperfeccions del món.
Gràcies a la idea de bellesa es pot arribar a les idees. El concepte de bellesa t’atrau i et fa adonar
que hi ha alguna cosa abstracta i a saber que són les idees i el bé. Si entens la bellesa accedeixes a
l’altre món.

TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA→ Accedim a les idees perquè les hem vistes en una altra vida al
món de les idees, la nostra ànima ha estat allà. Quan veiem aquest món tenim records de l’altre, de
les idees que coneixem. Com hem estat en el món de les idees distingim les coses i les sabem.
Les ànimes passen de cos en cos, fins que arriben al cos d’un filòsof i s’acaben de purificar. Quan el
filòsof mor, l’ànima torna al món de les idees.

REMINISCÈNCIA:
- Sòcrates → dins teu ja saps els conceptes perquè has estat al món de les idees, no
necessites el món exterior.
- Plató→ el concepte no ve dels casos particulars. Per a Plató el coneixement no està a l’abast
de tothom. La majoria pensa que el món és el que veu, però no coneix el món perfecte de les
idees (AGAFA LA BASE DE PARMÈNIDES).

Plató diu que hi ha dues maneres de veure la realitat; la doxa i l’episteme. Hi ha 4 graus de
coneixement.
DOXA (coneixement de grau inferior)
1. Imatges → (ekasia) pensar que el que veig és l’autèntic
2. Creences → (pistis) veus el món, penses que aquest és el real, però intentes donar-li certa
explicació.
EPISTEME (grau de coneixement superior)
3. Matemàtiques→ (pensament, dianoia) aquesta realitat no existeix, es pot explicar la realitat
des de entitats més exactes, els números.
4. Coneixement → (noesi) des de les idees pots donar una explicació a la realitat. Quan
dialogues arribes al coneixement, a les idees.
Tothom ha estat al món de les idees, però per conèixer la realitat realment has d’arribar a la quarta
etapa.

RAONAMENT DE FREUD
Plató diu que la ment humana té una part conscient i una inconscient.
Freud diu que:
- Conscient→ fa les coses pensant→ JO = CAVALL BLANC
- Inconscient → desig →ELL = CAVALL NEGRE
Quan fem les coses malament actuem de manera conscient, però les fem així perquè una part nostra
pensa que està bé, que té una justificació.
- SÚPER JO → estructura que és definida per la societat. La societat ha ficat una sèrie de normes
perquè no ens matem els uns als altres.
Segons Freud, la part inconscient apareix quan dorms (exemple: somnis sexuals). Mentre dorms
s’expressen les coses de l’inconscient, directament o com a símbols. Ell posava l’exemple de
“follar-se al seu pare i matar la seva mare”.

POLÍTICA
República → Sòcrates va intentar fer un diàleg per parlar de la justícia i acaba fent la República.
Sòcrates diu que hi ha dues justícies:
- En petit
- En gros → si entenem la grossa podem entendre la petita.
Formem una ciutat des de 0 i veiem com fer que la ciutat sigui justa. Contra més gent i més
coses tingui la ciutat més difícil serà fer-la justa.
1. Família
2. Increment de la població i es van especialitzant
3. Necessiten més recursos i fer la ciutat més gran.

Si volem conquerir una altra ciutat necessitem militars.
MILITARS → gent que estima molt als habitants i fiquen tots els mitjans perquè no els hi
passi res.

- Polítics → pensen el que ha de ser. Veuen les coses com són i, per tant, actuen
correctament. Manen als militars per corregir al poble i cadascú fa el que li toca. AURIGA

Segons Plató, si mana el filòsof tot anirà bé. Si manen els militars estimen molt al poble i, per això,
fan les coses passionalment i no pensen, però miren pel bé de tothom i no de ells mateixos. Si mana
el poble és un caos, miraran per ells i no per tot el poble i les coses no seran justes.
Per a Plató, si algun nen destaca per les seves habilitats el porten a l’escola 20 anys per ser militar.
Allà, aprenen a ser sensibles i aprenen matemàtiques. Els més bons de l’escola dels militars aniran a
l’escola dels filòsofs, on estaran 20 anys més estudiant dialèctica per ser polítics.
Els soldats més bons poden tenir relacions amb qui vulguin, hi ha una selecció militar de l'elit militar,
tot i que no passes a ser militar per descendència.