Coneixement, Sentits i Realitat: Fonaments de la Filosofia

Fals, fals·ificat i no és autèntic. Essència: conjunt de trets pels quals alguna cosa és el que és. Coherència lògica significa no contradicció; el contrari no és pensable.

Proposicions analítiques: expressen pensaments que no podem pensar d'altra manera i són necessàries.

Els sentits ens enganyen: en conjunts perceptius, és selectiu i no capta tots els estímuls necessaris per a sobreviure; hi ha errors perceptius.

Els sentits NO ens enganyen: la supervivència seria impossible; les il·lusions òptiques es deuen encara que sigui una situació normal; els sentits funcionen sempre de la mateixa manera.

La intel·ligència ens enganya: ens equivoquem moltes vegades, i hi ha possibilitats que la realitat no s'organitzi d'acord amb les lleis que regeixen la nostra intel·ligència; totes les interpretacions haurien de ser iguals.

NO ens enganya: la vida no seria possible; el coneixement és acumulatiu.

La veritat com a consens, condicions de llibertat i d'igualtat és possible perquè sembla obvi que existeix la possibilitat en la mateixa mesura que la comunicació humana és una realitat i una contradicció performativa. No és possible perquè és impossible que hi hagi res en comú entre els intervinents en un diàleg, i podem apel·lar a la realitat de la comunicació i de la incomunicació.

Respostes idealistes: arguments que la realitat és idea.

Respostes dualistes: divideixen la realitat en dos àmbits diferents: essència i característiques.

Resposta materialista: redueix la realitat a matèria amb diversos nivells d'organització.

Berkeley: la matèria és una cosa dotada de qualitats secundàries, dotada de qualitats primàries; és un conjunt d'impressions subjectives.

Kant: les idees són la forma en què el pensament humà organitza la informació que tenim de les coses que existeixen realment fora del pensament, i és universal. Els objectes tenen durada temporal; causa responsable de l'existència i fenòmens psíquics i físics. Noümen: dimensió de la realitat que ni els sentits ens mostren ni la ciència estudia.

Plató: la realitat es divideix en dos àmbits separats i heterogenis:

• Món de les idees o espiritual: immutables, eternes, intel·ligibles, universals, perfectes.
• Món físic o material: mutable, finit, ininteligible, particular, imperfecte.

Prova lògica: Anselm de Canterbury. Prova metafísica: Tomàs d'Aquino, Descartes. Prova existencial: Pascal, Kant.

Qualitats primàries: percebudes sense traducció pels nostres sentits. Qualitats secundàries: qualitats que els meus sentits atribueixen a les coses.