El conflicte de Cuba i la crisi de 1898 a Espanya

Desenvolupament de la Guerra de Cuba

Amb la insurrecció dels mambises, el 1895 s'inicia la guerra amb el Grito de Baire. Les tropes espanyoles, dirigides pel general Martínez Campos, eren partidàries de l'acció bèl·lica. La població va patir una manca d'aliments, la qual cosa va comportar una alta mortalitat. A conseqüència de tot això, el conflicte es va radicalitzar i l'actitud de la població es va tornar hostil cap a la metròpoli i de simpatia cap als insurrectes.

El canvi de govern i l'autonomia

El 1897, després de l'assassinat de Cánovas del Castillo, els liberals van destituir Weyler i van confiar l'exèrcit a Ramón Blanco, que va decretar una àmplia autonomia per a l'illa que incloïa:

• Sufragi universal.
• Llibertat de comerç.
• Igualtat de drets amb la península.

Aquestes mesures van arribar tard. Després d'una explosió i un gran accident on Espanya va ser acusada, aquest fet va ser el pretext per acabar la guerra. Els EUA van passar un ultimàtum de retirada que Espanya no va acceptar. L'esquadra de l'almirall Cervera va ser derrotada pels americans. Paral·lelament a la rebel·lió de Cuba, va tenir lloc la rebel·lió de les Filipines (1896-1897), on Espanya no era tan forta i es limitava a les ordres religioses.

Conseqüències de la derrota del 1898

Àmbit econòmic

Contràriament al que es podria pensar, no hi va haver conseqüències negatives; al començament del segle XX va ser un període d'expansió econòmica degut a:

• La disminució del deute públic.
• La repatriació dels capitals invertits en les colònies.
• La tornada dels indians.

Es va fer una reforma de la hisenda amb una pujada de la pressió fiscal, la qual cosa va comportar una major recaptació per part de l'Estat.

Àmbit polític i social

Hi va haver una crisi provocada per:

• La incapacitat dels partits dinàstics de renovar el sistema polític.
• La manca d'alternatives polítiques al sistema de la Restauració.
• El descontentament de l'exèrcit.
• La crítica generalitzada de la situació del país.

Així, al setembre de 1898, el general Camilo Polavieja va fer un manifest de regeneració política que a Catalunya va comptar amb Duran i Bas. Una descentralització negativa per modernitzar les institucions de l'Estat va ser un dels inductors de la política reformista que va posar en marxa Francisco Silvela el 1899.