Conflicte Israel-Palestina i Guerra Freda: Cronologia i Context
Cronologia del Conflicte Israel-Palestina
1947-1949: Naixement d'Israel i la Nakba
L'Exodus i el Regne Unit abandonen el territori.
L'ONU anuncia la divisió de Palestina en dos estats (jueu i àrab palestí).
Els àrabs rebutgen el pla de partició i el 1948, David Ben-Gurion, sionista, declara el naixement de l'Estat d'Israel.
Israel és atacat per les forces armades dels veïns àrabs: Egipte, Líban, Síria, Jordània i l'Iraq.
Israel guanya aquesta primera guerra i l'Estat palestí no s'arriba a crear. Són els anys de la Nakba.
El mapa es reconfigura.
1967: La Guerra dels Sis Dies
El 1967, Egipte, Síria i Jordània s'havien mobilitzat per a una nova confrontació. Israel els sorprèn amb un atac preventiu que li porta a una rotunda victòria. És la Guerra dels Sis Dies i la primera demostració de la seva gran superioritat militar.
El mapa es torna a reconfigurar.
Israel emprèn immediatament un procés de colonització de les terres ocupades.
1973: La Guerra de Yom Kippur
El 1973, Israel és ara el sorprès per un atac conjunt d'Egipte i Síria per a recuperar els territoris que li havien estat arrabassats. Comença la sagnant Guerra de Yom Kippur.
Àrabs i l'URSS contra Israel i els Estats Units (guanyadors).
Egipte pacta amb els EUA i, a canvi de recuperar el Sinaí, ha de reconèixer Israel (això els expulsa de la Lliga Àrab).
1982-2005: Invasió del Líban i Intifades
El 1982, Israel envaeix el Líban per atacar territori palestí.
Primera Intifada (palestins amb pedres).
Hamàs = Moviment de Resistència Islàmica.
OLP = Organització per a l'Alliberament de Palestina.
Acords d'Oslo (retirada parcial dels israelians, creació de l'ANP).
Onada d'atemptats suïcides palestins i la consistent expansió d'assentaments = Segona Intifada.
La visita a l'Esplanada de les Mesquites encén el conflicte de nou.
Ara, amb l'URSS pel mig, les pedres passen a ser armes de foc.
El 2005, Israel abandona Gaza i, fins avui dia, el conflicte se segueix a la Franja.
La Guerra Freda
La rivalitat entre blocs es va manifestar per mitjà de l'anomenada Guerra Freda, una tensió internacional permanent entre els EUA i l'URSS, que es va caracteritzar per una actitud bel·ligerant i per un procés constant de rearmament (cursa d'armaments). L'enfrontament entre els dos blocs no va ser mai directe, sinó per mitjà de conflictes perifèrics, en els quals s'enfrontaven entre si de manera indirecta, mitjançant el suport polític, econòmic i militar als aliats respectius.
Cap al 1950, l'escenari de la Guerra Freda va ser Europa (guerra civil a Grècia, blocatge de Berlín...), però a partir d'aquesta data es va traslladar a altres zones del món. El procés de descolonització va introduir un nou element de rivalitat entre les grans potències, perquè totes dues estaven fermament decidides a impedir que els nous països independents s'arrengleressin amb el bloc rival.
El Pla Marshall
El Pla Marshall va ser un programa d'ajuts econòmics que va realitzar el president Truman a aquells països europeus que havien patit les destrosses de la Guerra i que, a la vegada, volguessin excloure el comunisme dels seus governs. Consistia a oferir crèdits abundants per comprar productes americans i reconstruir la destrucció de la Guerra. Els EUA aprofiten aquests ajuts per introduir una sèrie de bases militars en territori europeu. Per poder gestionar els ajuts es va crear l'OECE: Organització Europea de Cooperació Econòmica. L'OECE serà l'antecedent de l'anomenada Comunitat Europea del Carbó i Acer (CECA), que a la vegada va fundar les bases del que més endavant serà la Unió Europea.
La Coexistència Pacífica
Amb la mort de Stalin (1953), Khrusxov inicia la desestalinització, fet que va provocar una primera distensió bèl·lica, però també algunes enemistats polítiques amb antics aliats com la Xina.
Khrusxov és substituït per Bréjnev, qui va recuperar l'esperit més ortodox de la Unió Soviètica.
Mentrestant, als EUA, Eisenhower i posteriorment Kennedy, també són favorables a un tracte de respecte mutu entre ambdues potències.
La Descolonització
El procés de descolonització es caracteritza per ser un procés ràpid i generalitzat. Les causes són les següents:
- Moviments nacionalistes
- Feblesa de la metròpoli, a causa de la Segona Guerra Mundial
- Context internacional favorable: l'ONU preveu la igualtat entre pobles i el dret a l'autodeterminació
- El món intel·lectual i l'Església catòlica es manifesten en contra
- Alguns països no són rendibles per a les metròpolis
- Les tendències polítiques (context de Guerra Freda…)
Les vies d'accés a la descolonització són:
- Procés negociat
- Lluita per la independència