Conflicte rabassaire i evolució industrial a Catalunya (1891-1939)

El Conflicte Rabassaire i la Unió de Rabassaires

A Catalunya, la tensió social al camp va ser provocada pel conflicte entre els rabassaires i els propietaris de les terres. La primera crisi va tenir lloc el 1891, quan els ceps van morir a causa de la fil·loxera. Els propietaris van aprofitar per a establir contractes més favorables per a ells. Aquesta situació va desencadenar la reacció dels pagesos, que es van organitzar en una primera Unió de Rabassaires (1891).

Entre 1891 i 1896, els pagesos revoltats van declarar les vinyes a aquells propietaris que no volien negociar. Fins al 1917, el camp català va experimentar un període de relativa pau. No obstant això, entre 1917 i 1922, es va retornar a una situació de violència, paral·lela a l'agitació dels obrers industrials.

L'any 1922, es va fundar, sobre la base de l'organització creada el 1891, la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya (lligada a ERC durant la República), que amb el temps es va convertir en el sindicat majoritari al camp català. Paral·lelament, es va crear l'Institut Agrícola Català Sant Isidre, una associació de propietaris vinculada a la Lliga Regionalista, per defensar els seus interessos.

Evolució de la Indústria a Catalunya: Trets Generals

Entre 1898 i 1931, la indústria catalana i espanyola va experimentar tres canvis fonamentals:

• Substitució progressiva del vapor per l'electricitat com a font d'energia, amb la creació d'empreses de subministrament elèctric.
• Concentració de la indústria pesant al País Basc, destacant Altos Hornos de Vizcaya (1902).
• Diversificació dels sectors industrials (químic, construcció, etc.).

També cal destacar l'augment de la productivitat minera, especialment del carbó a Astúries i del ferro al País Basc. La Primera Guerra Mundial va impulsar una expansió industrial.

No obstant això, el ple desenvolupament de la indústria espanyola abans de la Guerra Civil (1936-1939) es va enfrontar a dos obstacles: la dificultat de competir a l'exterior, a causa dels alts preus, i la debilitat del mercat interior espanyol. Això va portar els sectors industrials a demanar sovint mesures proteccionistes, com ara aranzels.

Les Conjuntures Econòmiques (1898-1930)

La pèrdua de les colònies no va tenir un gran impacte en l'expansió de la indústria i les finances, i fins i tot va provocar una repatriació de capitals. Gràcies a aquests capitals, es van crear, per exemple, el Banco Hispano Americano i el Banco Español de Crédito.

Es poden distingir períodes d'expansió (1900-1907, 1913-1918, 1923-1929) i de crisi (1908-1912, 1919-1923). Durant les crisis, les condicions de vida dels obrers empitjoraven a causa de l'augment de l'atur i la manca de protecció social.

Aquestes conjuntures expliquen l'esclat de conflictes violents, com la Setmana Tràgica (1909) i l'època del pistolerisme (1919-1923), així com l'estabilitat política durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). El fet més influent en l'economia d'aquest període, però, va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918).