El Conflicte d'Ultramar, la Crisi del 98 i el Catalanisme

Història17 de febr. 20265,73 KB

Conflicte d'Ultramar: Cuba i Filipines

Desigualtat política entre espanyols i cubans.
Manteniment de l'esclavitud.
Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l'economia cubana.
Incapacitat de l'administració per establir reformes a l'illa.

Partido Autonomista: proposava l'autonomia de l'illa.
Partido Revolucionario Cubano (José Martí): defensava la independència per la via insurreccional i comptava amb el suport dels EUA.

1895: Grito de Baire.
1895-1897: Repressió militar a càrrec de Martínez Campos i Weyler.
1897-1898: Concessions polítiques (autonomia).
1898: Guerra hispanonord-americana; derrota militar espanyola a la batalla de Santiago.

Crisi econòmica: menor de la que s'augurava inicialment.
Crisi política: tot i el desastre, va continuar el torn pacífic. Destaca el Manifest de Polavieja.
Crisi ideològica i moral: sentiment de pertinença a una "nació decadent".
Augment de la intervenció militar en la vida política.

Ús del català com a llengua quotidiana i escrita en textos, cançons i romanços populars i religiosos.
Manteniment de costums i tradicions pròpies.
Consciència particularista dins la monarquia espanyola.

Culta:
- Va promoure el català com a llengua literària.
- S'inicià amb B. C. Aribau i J. Rubió i Ors.
- Va promoure els Jocs Florals i l'ús del català arcaic.
Popular:
- Reivindicà el català "que es parla".
- Va promoure corals, premsa i teatre popular (Clavé, Pitarra...).
Unió dels dos corrents: gran popularitat d'autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

Moviments de protesta populars contra el centralisme de l'Estat liberal (bullangues). Els moderats catalans demanaven la descentralització.
Federalisme: representat pel PRDF de Francesc Pi i Margall. Defensava un Estat descentralitzat i el pacte entre regions. Durant el Sexenni va promoure la República federal i, el 1883, el primer projecte de Constitució de l'Estat Català.
Valentí Almirall: fundador del catalanisme polític. Va defensar la creació de partits d'àmbit català i fundà el Centre Català (1882), un partit interclassista. Va promoure el Memorial de Greuges (1885).

Lliga de Catalunya (1887): escissió del Centre Català, de caràcter més conservador. Va promoure el Missatge a la Reina Regent (1888).
Catalanisme d'inspiració religiosa: el Vigatanisme i la figura de Torras i Bages, que fonamentava el catalanisme en la família, la propietat i la religió.
Unió Catalanista (1891): federació d'entitats per difondre el catalanisme. Va elaborar les Bases de Manresa (1892). Va patir tensions sobre la participació en la política activa.
Lliga Regionalista (1901): fusió de l'Unió Regionalista i el Centre Nacional Català. Primer gran partit amb presència electoral, base social àmplia i defensa de l'autonomia.

Nacionalisme basc: reacció a l'abolició dels furs i la industrialització. Fundat per Sabino Arana (raça, furs i religió). Creació del PNB (1895).
Galleguisme: neix amb O Rexurdimento per reivindicar la llengua. No fou polític fins al segle XX amb Vicente Risco.
Valencianisme: impulsat per la Renaixença valenciana i el grup València Nova.
Aragonesisme: reivindicació del passat i tradicions. Destaca el regeneracionisme de Joaquín Costa.
Andalusisme: impulsat per Blas Infante a través de l'Asamblea Regionalista de Ronda.