Conflictes i crisi de la coalició republicano-socialista (1931–1933)
Els problemes de la coalició republicano-socialista
Una conjuntura econòmica desfavorable
La proclamació de la República va coincidir amb la fase més aguda de la crisi del 1929. Les exportacions de minerals i productes agraris van disminuir, a la vegada que es frenava l'emigració cap a Amèrica, fet que va incidir en l'augment de l'atur a les regions més pobres.
Al tradicional problema agrari del sud i a l'escàs desenvolupament econòmic se'ls van afegir nous problemes, com l'augment dels salaris decretat pel govern que, si per una part va fer pujar el consum d'aliments i de béns bàsics (roba), per una altra va disminuir els beneficis dels empresaris. Aquests van respondre amb la retirada d'inversions i la fuga de capitals a l'estranger, mantenint aquesta actitud fins al triomf de les dretes el novembre de 1933.
El govern va optar per una reducció de la despesa pública per fer front als deutes de la Dictadura de Primo de Rivera, però això va provocar una contracció de la siderúrgia, la maquinària, la construcció naval i les obres públiques, augmentant l'atur.
La conflictivitat social
L'atur i el boicot dels grans propietaris a la reforma agrària van provocar una radicalització dels treballadors, sobretot els de la CNT, que va organitzar vagues generals i revoltes pageses per acabar amb l'ordre burgès.
També es va radicalitzar la UGT, amb el seu sindicat agrari, la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra (més de 450 000 afiliats). Mentrestant, el PCE va registrar un increment dels seus afiliats.
Els anarquistes van protagonitzar, el 1932, la insurrecció dels minaires a l'Alt Llobregat i, el 1933, nombroses revoltes pageses. Alguns casos destacats són:
- Casas Viejas (Cadis)
- Arnedo (La Rioja)
- Castilblanco (Badajoz)
Aquests fets i la repressió d'aquests moviments van provocar morts entre camperols i forces de l'ordre. La repressió i la inquietud social van desgastar el govern d'Azaña fins al punt que el PSOE va abandonar el govern. Els socialistes i la dreta acusaren Azaña de repressor; va haver de dimitir el setembre de 1933 i es van convocar noves eleccions a les Corts.
La reorganització de les dretes
Les reformes republicanes (religiosa, agrària i militar), l'autonomia de Catalunya i la crisi social van provocar una reorganització de les forces de dreta.
El centredreta es va reunir al voltant del Partit Radical d'Alejandro Lerroux. Els sectors catòlics es van agrupar en la CEDA, liderada per José Mª Gil Robles.
L'extrema dreta actuava tant en l'àmbit parlamentari com en la conspiració. La Comunión Tradicionalista va armar els requetés. Els monàrquics de Renovación Española van obtenir finançament del dictador feixista italià Benito Mussolini i, alhora, promocionaven conspiracions militars com el cop d'Estat de Sanjurjo (agost de 1932) i la fundació, el 1933, de la Unión Militar Española (UME), un grup d'oficials que preparava una conspiració armada. A més, la Falange Española organitzava accions violentes contra autoritats i dirigents d'esquerra per crear un ambient de crispació i de por que facilités un cop d'estat militar.