Conflictes laborals: causes, anàlisi i procediments de resolució

Resum

El document defineix el conflicte laboral com una situació d'enfrontament entre parts amb interessos divergents i en repassa l'origen històric, les causes grupals i personals (segons Lewin) i els criteris per analitzar-lo. També presenta els procediments de resolució, des de la confrontació fins a la resolució assistida amb arbitratge, conciliació i mediació.

Punts clau

El conflicte és una situació d'enfrontament causada per la divergència d'interessos, opinions o punts de vista entre dues o més parts.
El conflicte laboral neix amb la Revolució Industrial, quan els treballadors es van organitzar col·lectivament davant la maquinària que els desplaçava.
Els conflictes grupals poden tenir causes endògenes (internes al grup) o exògenes (externes al grup o organització).
Lewin distingeix quatre tipus de conflictes personals: atracció-atracció, repulsió-repulsió, atracció-repulsió i doble atracció-repulsió.
Els procediments de resolució inclouen confrontació, compromís, conciliació, imposició i retirada.
La mediació és un procediment no vinculant en cinc passos: exposició, planificació, discussió, propostes i acord.

Posa't a prova

Els Conflictes Laborals: Anàlisi i Resolució

Definició

Situació d'enfrontament produïda per la divergència d'interessos, opinions o punts de vista entre dues o més parts.

Característiques

Oportunitat de canvi: El conflicte s'ha d'entendre com un element necessari pel canvi.
Construcció social: El conflicte es presenta en un context, té una història.
Existeix en el llenguatge: Allò que diem i la manera de dir-ho determinen el conflicte.
La situació: Hem d'entendre la situació en què es dóna el conflicte per entendre les múltiples causes que el determinen.

Origen

El conflicte laboral neix a Anglaterra amb la Revolució Industrial. En 1794, Heargraves va inventar la primera màquina de cosir, provocant el descontent dels treballadors manuals que varen haver de defensar-se col·lectivament davant el capitalisme industrial que els desplaçava en favor de la maquinària.

Causes

Conflictes Grupals

Causes endògenes: Apareixen a l'interior del grup davant problemes en la realització de tasques o en l'administració dels recursos.
Causes exògenes: S'originen a l'exterior del grup o de l'organització i afecten l'equip de treball o els seus projectes.

Conflictes Personals (Lewin)

Atracció-atracció: Atracció davant dues coses que agraden (dues feines, dos cotxes, etc.).
Repulsió-repulsió: Decisió entre dues coses que desagraden per igual.
Atracció-repulsió: Tria en una situació atractiva i que no agrada (no menjar dolços perquè engreixa).
Doble atracció-repulsió: Tria entre dues situacions, cada una amb aspectes positius i negatius.

Imagen

Anàlisi d'un Conflicte Laboral

Hem d'analitzar les narracions generades per cada part, és a dir, la versió de la realitat segons la percepció que cada part en té. Tot això amb la voluntat de canviar la situació i no les postures o qüestions interpersonals.

Aspecte temporal: Narració estàtica (les coses no poden canviar) o dinàmica i existència o no de delimitació temporal (si hi ha una data final).
Aspecte espacial: On situa cada part el conflicte i si hi ha espais comuns.
Realisme: La versió dels fets, està o no allunyada de la realitat?
Personatges: Qui participa en el conflicte i com és, sense confondre el succés amb la personalitat del subjecte.
Valors: Detecció de la concepció ètica o moral i de les maneres de pensar de cada part en relació al conflicte.
Forma: És la narració activa, és passiva, és descriptiva o és narrativa...
Contingut: En què consisteix realment el conflicte i la base sobre la qual es justifica.
Inici i final de la narració: Segons el to i els arguments utilitzats podem saber si la narració està oberta al diàleg o és tancada i no accepta rèplica.

Procediments de Resolució

Confrontació: Recerca d'alternatives de resolució i estratègies a seguir.
Compromís: Recerca de solucions que agradin a les dues parts en conflicte.
Conciliació: Recerca d'àrees comunes d'acord.
Imposició: Pot deteriorar el clima laboral en generar ressentiment.
Retirada: No abordar els desacords. Es sol fer només per guanyar temps, però agreuja la situació.

La Resolució Assistida: Amb Intervenció d'un Tercer o Part Neutral

Arbitratge: La tercera part (l'àrbitre) escolta la visió inicial de les parts (1a fase). Després es fan les peticions (2a fase) i l'àrbitre pren una decisió (laude arbitral i 3a fase) que posa fi al conflicte. CONSULTIU.
Conciliació: La tercera part que intervé (conciliador) no participa de manera massa activa. Només ajuda els implicats a arribar a un acord. Art. 63 i 84 Lleis de Procediment Laboral.
Mediació: La tercera part (mediador) intervé activament per resoldre el conflicte. (...)

És un procediment no vinculant en 5 passos:

Exposició del problema per cada part i definició de l'objecte de la negociació.
Planificació: Elaboració d'una agenda i determinació dels punts a debatre.
Discussió: Les parts defineixen interessos i arguments i el mediador condueix el debat.
Propostes de resolució.
Acord: Si hi ha acord s'ha de formalitzar a través d'un conveni o contracte entre les parts.

Preguntes freqüents

Quins són els tipus de conflictes personals segons Lewin?

Lewin distingeix entre atracció-atracció, repulsió-repulsió, atracció-repulsió i doble atracció-repulsió. Cada tipus descriu la situació de decisió de la persona davant opcions que li agraden, li desagraden o les dues coses alhora.

Quina diferència hi ha entre conciliació i mediació?

En la conciliació, la tercera part només ajuda les parts a arribar a un acord i no participa de manera activa. En la mediació, el mediador intervé activament per resoldre el conflicte, conduint el debat i proposant solucions.

Què és l'arbitratge en un conflicte laboral?

L'arbitratge és una resolució assistida on una tercera part (l'àrbitre) escolta les parts, rep les seves peticions i pren una decisió, anomenada laude arbitral, que posa fi al conflicte. Aquest procediment és de caràcter consultiu.