Conflictes Laborals i Legislació a Espanya (1900-1917): Cultura Obrera i Crisi
La Conflictivitat Laboral i la Nova Legislació
El nou segle va començar amb un cicle d'agitacions obreres, en una conjuntura de reorganització industrial després de la pèrdua del mercat cubà. L'any 1902 va tenir lloc una vaga general a Barcelona, estesa a altres ciutats catalanes, que va fracassar per la manca d'unitat obrera. Posterors vagues van tenir incidència a tot Catalunya, València, Andalusia, Astúries, el País Basc i Madrid. Tots aquests conflictes tenien en comú la voluntat d'oposar-se a la pèrdua de capacitat adquisitiva dels obrers i al deteriorament de les condicions de treball.
També es reclamava:
- La jornada laboral de vuit hores.
- El reconeixement de les estructures sindicals.
- La seva capacitat de negociació col·lectiva.
La legislació laboral va començar a agafar cos a partir del 1900, d'acord amb la línia de reformisme social iniciada a les acaballes del segle anterior. L'any 1903 es va crear l'Institut de Reformes Socials per estudiar i proposar lleis que milloressin la vida de les classes treballadores. Els diferents governs van promulgar lleis i reglaments per regular les condicions laborals. Aquestes mesures, però, van tenir un compliment escàs arran de la inexistència d'una inspecció de treball realment eficaç i d'unes magistratures laborals que poguessin condemnar els infractors.
Cultura Obrera i Ateneus Populars
Les organitzacions obreres van començar a agafar consciència de la necessitat de difondre l'educació entre els obrers i de millorar-ne el nivell cultural. Estaven convençudes que, sense el fonament de la cultura i la transformació de les consciències, no podria propugnar-se la revolució i la transformació de la societat que propugnaven.
Impuls a l'Educació i Espais Culturals
Amb aquesta finalitat es va impulsar la fundació d'Ateneus Obrers, que van tenir un gran arrelament a Catalunya. Eren uns espais de trobada i reunió, on s'organitzaven activitats de caràcter lúdic, a més d'altres de caràcter educatiu. En els ambients lliurepensadors van sorgir propostes escolars renovadores, com l'Escola Moderna creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, que aplicava un ensenyament anarquista i llibertari. També el PSOE va impulsar la renovació escolar amb la creació de l'Escola Nova (1911) i va promoure la creació de Cases del Poble, com la de Madrid, que es va fundar el 1908.
La Crisi del 1917
Els desajustaments econòmics provocats per la Primera Guerra Mundial van malmenar el nivell de vida de les classes populars. El 1916, la CNT va instar el govern a contenir els preus sota l'amenaça de vaga, rebent una dura resposta del Govern de Dato l'any 1917. El conflicte es va agreujar l'estiu del 1917 amb una crisi generalitzada que va afectar tres àmbits:
Crisi Militar
- Els oficials de mitjana i baixa graduació, en desacord amb el sistema d'ascensos per mèrits de guerra, es van organitzar en Juntes de Defensa i van elaborar un manifest que culpava el govern dels mals de l'Exèrcit i cridaven a la renovació política.
Crisi Política
- Els partits polítics de l'oposició, davant el tancament de les Corts, es van reunir en l'Assemblea de Parlamentaris, convocada per la Lliga Regionalista a Barcelona, i van reclamar la formació d'un govern provisional, Corts Constituents i la descentralització de l'Estat.
Crisi Social
- Les organitzacions sindicals van convocar una vaga general exigint que es formés un govern provisional que convoqués unes corts constituents. La vaga va tenir una incidència molt desigual i es van produir incidents violents sobretot a Madrid, Barcelona, el País Basc i Astúries.
La reacció del govern va ser bàsicament repressiva: es va declarar la Llei Marcial, es va reprimir la vaga utilitzant l'exèrcit i aplicant consells de guerra, es va dissoldre l'Assemblea de Parlamentaris i es van desactivar les Juntes de Defensa. L'acció conjunta dels tres conflictes podria haver provocat la fallida del sistema de la Restauració. Però la por a la revolució social va mantenir la vigència del sistema durant cinc anys més.