Conflictes i moviments polítics a l'Espanya de la Restauració
Conflictes heretats d'èpoques anteriors
La Tercera Guerra Carlina
S'arrossega des de 1872. Hi ha lluites internes dins el pensament carlí i podem parlar d'escissió quan el general carlí reconegui la figura del monarca.
La qüestió de Cuba
Amb la Pau de Zanjón (1878) es posa fi a la Primera Guerra d'Independència cubana, però es tornarà a obrir el 1879 amb la Guerra Chiquita.
Moviments polítics i socials
Republicans
Destaquen el Partido Republicano Progresista i el Partido Republicano Democrático Federal. La seva mà d'obra (M.O.) principal eren els treballadors d'arts gràfiques.
Socialistes
- 1879: Es crea l'Agrupació Socialista Madrilenya, que manté contacte amb cercles sindicalistes de Catalunya. És un corrent d'inspiració marxista que arrela a Madrid.
- 2 de maig: Pablo Iglesias funda el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).
- 1880: Es crea el primer sindicat socialista d'inspiració marxista anomenat Unió General de Treballadors (UGT), que segueix una línia moderada i d'acció. Reclamen jornades de 8 hores.
Anarquistes
D'inspiració bakuninista, volen acabar amb el capitalisme. El 1870, en un congrés a Barcelona, es reconstrueix la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. En general, s'imposa la propaganda pel fet, que consisteix en l'acció directa contra els interessos de les classes dominants. Atemptats destacats: Martínez, Liceu, Cánovas. La branca més activa a Catalunya és la kropotkiniana.
Regionalistes
A la segona meitat del segle XIX es comencen a desenvolupar moviments regionalistes a Catalunya, el País Basc, Galícia, València i Mallorca. A Catalunya i al País Basc agafen un tarannà nacionalista:
- País Basc: Sabino Arana.
- Catalunya: Mañé i Flaquer, que crea el catalanisme: moviment de reivindicació nacional catalana.
El sistema de la Restauració
El torn pacífic de partits
Iniciat per Cánovas el 1877 i ratificat el 1885 amb el Pacte del Pardo entre Cánovas i Sagasta per superar la crisi de la mort d'Alfons XII.
Mecanismes de control electoral
- Tupinada: Posar més vots d'un partit, molt comprimits, a l'urna.
- Cacics: Propietaris rics que pressionaven i manipulaven la gent.
- Fraus diversos: Col·locació de les urnes en llocs d'impossible accés, vots de gent morta i vots de cuneros (les paperetes ja venien marcades).
Sobirania compartida
El poder legislatiu és compartit entre el rei i les Corts.