Conflictes socials i obrers a Espanya entre 1902 i 1923
2023, juny, sèrie 1
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad…
PREGUNTA 1.
Aquest text és de font primària (contemporània als fets) de natura, de caràcter polític que es va publicar al Diari La Rebeldia a Barcelona l’any 1906. Tracta sobre l'exhortació als joves treballadors a aixecar el país, a fer una sèrie d’accions per canviar l’organització social perquè el país tingui futur.
Etapa de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament s’inclou en la segona etapa d’aquest període (1902-1931). En aquest període Espanya tenia com a sistema d’Estat una Monarquia amb Alfons XIII. Aquesta Monarquia es movia dins d’una crisi.
PREGUNTA 2.
Durant el període comprès entre el 1902 i 1923, Espanya va viure una intensa conflictivitat social i obrera, caracteritzada per una sèrie d’esdeveniments i moviments que reflecteixen les tensions entre la classe treballadora i els interessos econòmics i polítics dominants. Algunes de les principals dimensions d’aquesta conflictivitat van ser:
En primer lloc, les condicions laborals adverses marcaven la vida dels treballadors, amb jornades llargues, sous baixos i escassa protecció social, generant un fort descontentament entre la classe obrera.
A més, es va veure l’aparició del moviment obrer, amb organitzacions com la CNT i ls UGT, que lluitaven per millorar les condicions dels treballadors i defensar els seus drets, amb enfocaments ideològics diversos, des de l’anarquisme fins al socialisme. Les vagues i els conflictes laborals van ser una manifestació constant d’aquesta agitació, amb enfrontaments violents entre treballadors, forces de l’ordre i grups patronals, motivats per demandes salarials, millores en les condicions de treball o en resposta a desnonaments injustificats. La resposta de l’estat espanyol a aquesta agitació solia ser repressió, amb l’ús de forces policials i militars per suprimir les protestes i detenir líders sindicals, alimentant un cercle de violència.
2010, juny, sèrie 1
El desembarco de Alhucemas.
PREGUNTA 1.
Aquest quadre és un tipus de font primària (contemporània als fets), d’una obra de José Moreno Carbonero que representa una escena del desembarcament d’Alhucemas.
Pertanyent dins la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El desembarcament de Alhucemas el 1925 va ser crucial per a Espanya. Va posar fi amb èxit a la guerra del Rif, estabilitzant el règim i consolidant la posició espanyola a Àfrica. A nivell internacional, va millorar la reputació d’Espanya com a potència colonial.
PREGUNTA 2.
La dictadura de Primo de Rivera va sorgir a Espanya a causa de diverses causes:
Inestabilitat política: Després de la dictadura, Espanya estava immersa en una crisi política persistent. El sistema polític de la Restauració estava en crisi, amb governs febles i problemes per resoldre les demandes socials i regionals.
Crisi econòmica social: Espanya va patir una crisi econòmica greu a principis del segle XX.
Descontentament popular: Generalitzat, amb moviments socials i obrers que reclamaven reformes millors i condicions de vida.
Desgast de la monarquia: Estava debilitada per escàndols de corrupció i la seva incapacitat per resoldre els problemes del país.
Es van implementar polítiques autoritàries amb una centralització del poder. Es van intentar reformes econòmiques i socials, com la millora d’infraestructures i la mediació en conflictes laborals, però l’enfocament autoritari va limitar els resultats.
Les forces d’oposició al règim de Primo de Rivera van incloure partits polítics, moviments socials i obrers, i fins i tot sectors de l’exèrcit. La fi del seu règim es va deure a la crisi econòmica, el desgast polític i militar, i la seva pròpia renúncia el 1930, davant de la pressió popular i la pèrdua de suport del rei Alfons XIII.