El Congrés de Viena, les Revolucions i el Capitalisme
El Congrés de Viena i la Restauració Absolutista
El Congrés de Viena, liderat pel canceller austríac Metternich, va tenir com a objectiu tornar a l'absolutisme. En aquest procés, Rússia, Prússia, Àustria, França i la Gran Bretanya van remodelar el mapa europeu. Es va dissoldre el Sacre Imperi Romanogermànic i es va produir la unificació de Bèlgica i Holanda, mentre que Itàlia va retornar a les seves fronteres anteriors.
Amb Lluís XVIII a França i Ferran VII a Espanya, es va iniciar la restauració absolutista. A Espanya, es va eliminar la Constitució de 1812, fet que va portar al pronunciament de Riego, el Trienni Liberal i la posterior Dècada Ominosa. A França, Lluís XVIII va actuar com un absolutista moderat amb la Carta Atorgada, mentre que Carles X va ser un absolutista radical. Finalment, Lluís Felip I d'Orleans es va consolidar com un monarca liberal burgès.
Les Revolucions de 1830 i 1848
La Revolució de 1830
Durant la Revolució de 1830, burgesos i proletariat es van unir davant la mancança de productes i la crisi industrial. Després de tres dies de rebel·lió a París, va pujar al poder Lluís Felip I. Els efectes principals van ser:
- Independència de Bèlgica i Grècia.
- Eliminació de motins a Itàlia i Alemanya.
- Inici de l'edat d'or per a la burgesia d'Occident.
La Revolució de 1848
A la Revolució de 1848 (febrer), la burgesia i les classes mitjanes demanaven el sufragi universal, mentre que el proletariat buscava millores laborals. Tots es van unir contra l'alta burgesia, creant la II República amb sufragi universal i millores com els Tallers Nacionals. A diferència de la de 1830, aquesta revolució buscava resoldre els problemes de la societat obrera sense diferències socials. Com a conseqüència, va desaparèixer l'Antic Règim a l'Europa oriental i, a França, Lluís Napoleó esdevingué el cap d'una república conservadora.
Fonaments del Liberalisme i l'Economia Clàssica
El Liberalisme
El liberalisme defineix una societat formada per individus i no per estaments, defensant la llibertat individual i la separació de poders.
Adam Smith i la Mà Invisible
Segons Adam Smith, l'interès personal mou tota l'activitat econòmica. L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir, ja que el mercat es regula mitjançant la llei de l'oferta i la demanda (la mà invisible). La seva obra principal és l'Assaig sobre la naturalesa i la riquesa de les nacions (1776). També esmenta els cicles econòmics i, en contrast amb el New Deal, s'analitza quan ha d'intervenir l'Estat.
Robert Malthus i David Ricardo
Robert Malthus, capellà anglicà, afirmava que el creixement de la població desequilibraria la relació amb els recursos, empitjorant el nivell de vida. Proposava el control de la natalitat, el retard del matrimoni i l'abstinència sexual. Per la seva banda, David Ricardo va formular la Llei del valor-treball (el valor depèn del treball i no de la utilitat) i la Llei del salari natural, que defensa que es paga el mínim salarial depenent de la natalitat. Aquesta teoria de l'explotació fou acabada posteriorment per Karl Marx.
El Capitalisme i la Unificació d'Alemanya
El Sistema Capitalista
En el capitalisme, els béns són de propietat privada (en mans d'una minoria). Es basa en la força de treball i un sistema d'iniciativa lliure sense control que busca el benefici propi.
La Unificació Alemanya
El procés d'unificació alemanya va incloure:
- Guerra contra Dinamarca (annexió de Slesvig i Holstein).
- Guerra contra Àustria.
- Guerra Francoprussiana: França va patir la derrota de l'exèrcit, la caiguda del II Imperi (abdicació de Napoleó III), la Comuna de París (intent de revolució obrera) i la pèrdua d'Alsàcia i Lorena.
Prússia va liderar la creació del II Reich alemany amb la proclamació de Guillem I com a emperador. El Zollverein va ser clau per superar el particularisme mitjançant la cultura, l'idioma, la història, la religió i la raça.