Conjugació del verb voler en català: indicatiu, subjuntiu i imperatiu

Resum

Aquest document recull la conjugació completa del verb voler en català, incloent els temps de l'indicatiu, el subjuntiu, l'imperatiu i les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi). També hi ha una nota sobre particularitats del català balear, com l'article salat i els pronoms. És una eina útil per consultar les formes del verb en els diferents temps.

Punts clau

El present d'indicatiu de voler té les formes vull, vols, vol, volem, voleu i volen.
El passat perifràstic es forma amb el verb anar en present i l'infinitiu voler: vaig voler, vas voler, va voler...
El participi de voler és volgut, amb les formes femenina volguda, masculina plural volguts i femenina plural volgudes.
El subjuntiu present té les formes vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu i vulguin.
L'imperatiu no té primera persona del singular i la segona persona del singular és vol.

Posa't a prova

Indicatiu

	Present	Perfet	Imperfet	Plusquamperfet
1a singular	vull	he volgut	volia	havia volgut
2a singular	vols	has volgut	volies	havies volgut
3a singular	vol	ha volgut	volia	havia volgut
1a plural	volem	hem volgut	volíem	havíem volgut
2a plural	voleu	heu volgut	volíeu	havíeu volgut
3a plural	volen	han volgut	volien	havien volgut

	Passat simple	Passat anterior	Passat perifràstic	Passat anterior perifràstic
1a singular	volguí	haguí volgut	vaig voler	vaig haver volgut
2a singular	volgueres	hagueres volgut	vas voler	vas haver volgut
3a singular	volgué	hagué volgut	va voler	va haver volgut
1a plural	volguérem	haguérem volgut	vam voler	vam haver volgut
2a plural	volguéreu	haguéreu volgut	vau voler	vau haver volgut
3a plural	volgueren	hagueren volgut	van voler	van haver volgut

	Futur	Futur Perfet
1a singular	voldré	hauré volgut
2a singular	voldràs	hauràs volgut
3a singular	voldrà	haurà volgut
1a plural	voldrem	haurem volgut
2a plural	voldreu	haureu volgut
3a plural	voldran	hauran volgut

Subjuntiu

	Present	Imperfet	Perfet	Plusquamperfet
1a singular	vulgui	volgués	hagi volgut	hagués volgut
2a singular	vulguis	volguessis	hagis volgut	haguessis volgut
3a singular	vulgui	volgués	hagi volgut	hagués volgut
1a plural	vulguem	volguéssim	hàgim volgut	haguéssim volgut
2a plural	vulgueu	volguéssiu	hàgiu volgut	haguéssiu volgut
3a plural	vulguin	volguessin	hagin volgut	haguessin volgut

Imperatiu

(per manar, donar ordres)

Imperatiu
vol
vulgui
vulguem
vulgueu
vulguin

Formes no personals

Infinitiu	Gerundi	Participi
Present: voler	Present: volent	volgut
Perfet: haver volgut	Perfet: havent volgut	volguda
		volguts
		volgudes

Particularitats del català balear

Article salat: es/sa, es/ses (es cavall, sa casa, es cavalls, ses cases). En algunes zones la forma masculina passa a ser so/sos després de preposició: amb so cavall, amb sos cavalls.

Article personal: en/na. En Joan, Na Maria, N’Arnau, N’Aina.

Possessius: meu, meva/meua, meus, meves/meues, nostre, vostre. En balear, excepte a Eivissa, s’ha incorporat recentment mu mare, també escrit mumare per analogia a mun pare.

Pronoms: Usen el pronom jo tant de subjecte com de complement: Vine amb jo; Sa taula és per a jo... Pronoms de 1a i 2a persona del plural: naltros, valtros. 1a persona del singular del verb ser: jo som.

Preguntes freqüents

Com es conjuga el present d'indicatiu de voler?

El present d'indicatiu de voler és: jo vull, tu vols, ell/ella vol, nosaltres volem, vosaltres voleu, ells/elles volen.

Quin és el participi del verb voler?

El participi del verb voler és volgut. En femení és volguda, i en plural, volguts (masculí) i volgudes (femení).

Quina és la forma del subjuntiu present de voler?

El subjuntiu present de voler és vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu i vulguin.