Conjugació dels verbs saber i cabre en tots els temps verbals

Conjugació del verb "saber"

Indicatiu

• Present: jo sé, tu saps, ell/ella sap, nosaltres sabem, vosaltres sabeu, ells/elles saben
• Perfet: jo he sabut, tu has sabut, ell/ella ha sabut, nosaltres hem sabut, vosaltres heu sabut, ells/elles han sabut
• Imperfet: jo sabia, tu sabies, ell/ella sabia, nosaltres sabíem, vosaltres sabíeu, ells/elles sabien
• Passat simple: jo sabí, tu saberes, ell/ella sabé, nosaltres sabérem, vosaltres sabéreu, ells/elles saberen
• Passat anterior: jo haguí sabut, tu hagueres sabut, ell/ella hagué sabut, nosaltres haguérem sabut, vosaltres haguéreu sabut, ells/elles hagueren sabut
• Futur: jo sabré, tu sabràs, ell/ella sabrà, nosaltres sabrem, vosaltres sabreu, ells/elles sabran
• Condicional: jo sabria, tu sabries, ell/ella sabria, nosaltres sabríem, vosaltres sabríeu, ells/elles sabrien

Subjuntiu

• Present: que jo sàpiga, que tu sàpigues, que ell/ella sàpiga, que nosaltres sapiguem, que vosaltres sapigueu, que ells/elles sàpiguen
• Perfet: que jo hagi sabut, que tu hagis sabut, que ell/ella hagi sabut, que nosaltres hàgim sabut, que vosaltres hàgiu sabut, que ells/elles hagin sabut
• Imperfet: que jo sabés, que tu sabessis, que ell/ella sabés, que nosaltres sabéssim, que vosaltres sabéssiu, que ells/elles sabessin
• Plusquamperfet: que jo hagués sabut, que tu haguessis sabut, que ell/ella hagués sabut, que nosaltres haguéssim sabut, que vosaltres haguéssiu sabut, que ells/elles haguessin sabut

Imperatiu

• sap (tu), sàpiga (vostè), sapiguem (nosaltres), sapigueu (vosaltres), sàpiguen (vostès)

Formes no personals

• Infinitiu: saber
• Gerundi: sabent
• Participi: sabut

Conjugació del verb "cabre"

Indicatiu

• Present: jo cabo, tu caps, ell/ella cap, nosaltres cabem, vosaltres cabeu, ells/elles caben
• Perfet: jo he cabut, tu has cabut, ell/ella ha cabut, nosaltres hem cabut, vosaltres heu cabut, ells/elles han cabut
• Imperfet: jo cabia, tu cabies, ell/ella cabia, nosaltres cabíem, vosaltres cabíeu, ells/elles cabien
• Passat simple: jo cabí, tu caberes, ell/ella cabé, nosaltres cabérem, vosaltres cabéreu, ells/elles caberen
• Passat anterior: jo haguí cabut, tu hagueres cabut, ell/ella hagué cabut, nosaltres haguérem cabut, vosaltres haguéreu cabut, ells/elles hagueren cabut
• Futur: jo cabré, tu cabràs, ell/ella cabrà, nosaltres cabrem, vosaltres cabreu, ells/elles cabran
• Condicional: jo cabria, tu cabries, ell/ella cabria, nosaltres cabríem, vosaltres cabríeu, ells/elles cabrien

Subjuntiu

• Present: que jo càpiga, que tu càpigues, que ell/ella càpiga, que nosaltres capiguem, que vosaltres capigueu, que ells/elles càpiguen
• Perfet: que jo hagi cabut, que tu hagis cabut, que ell/ella hagi cabut, que nosaltres hàgim cabut, que vosaltres hàgiu cabut, que ells/elles hagin cabut
• Imperfet: que jo cabés, que tu cabessis, que ell/ella cabés, que nosaltres cabéssim, que vosaltres cabéssiu, que ells/elles cabessin
• Plusquamperfet: que jo hagués cabut, que tu haguessis cabut, que ell/ella hagués cabut, que nosaltres haguéssim cabut, que vosaltres haguéssiu cabut, que ells/elles haguessin cabut

Imperatiu

• cap (tu), càpiga (vostè), capiguem (nosaltres), capigueu (vosaltres), càpiguen (vostès)

Formes no personals

• Infinitiu: cabre
• Gerundi: cabent
• Participi: cabut