Connectors i recursos lingüístics: classificació i usos

Connectors per funció

Copulatives: i, ni, que

Disjuntives: o, o bé

Adversatives: però, sinó, sinó que, tanmateix, nogensmenys, no obstant això, en canvi, més aviat, així i tot, amb tot, altrament, mentre que…

Completives: que, si

Causals: perquè, com que, atès que, ja que, vist que, puix que, que, per tal com…

Consecutives: doncs, així doncs, de manera que, per tant, en conseqüència, per consequent…

Condicionals: si, posat que, en cas que, a condició que, llevat que, tret que, sols que…

Finals: perquè, a fi que, per tal que…

Concessives: encara que, malgrat que, a pesar de, a pesar que, tot i que, ni que, per més que, mal que, si, per bé que…

Classificació semàntica: temporals, d'oposició/contrast, de causa/conseqüència, additius, de reformulació, d'exemplificació.

Intraoracionals: uneixen sintagmes; s'usen per a construir oracions compostes.

Textuals: uneixen oracions independents, paràgrafs o parts del text; connecten el discurs i asseguren la cohesió textual.

Gramaticals: conjuncions o connectors parentètics.

Lèxics: noms, adjectius, verbs, subjectes, complements circumstancials.

Gràfics: nombres, lletres, guions, tipus de lletra, signes de puntuació…

Aposició: entre comes; aplicada a sintagmes nominals o adjectivals per a explicar o concretar.
Parèntesis explicatius: entre parèntesis o guions; tenen la mateixa funció que l'aposició.
Oracions de relatiu explicatives: entre comes; funcionen com a aclariments addicionals.
Reformulacions parafràstiques: ampliacions explicatives d'un enunciat per a fer-lo més intel·ligible.
Exemplificacions: introduïdes per connectors d'exemplificació (per exemple, «per exemple», «com ara»).
Notes: mitjançant un signe gràfic o acotació per a aportar informació addicional.

Codis no lingüístics: mapes, gràfiques, fotografies, dibuixos… com a recursos que complementen i il·lustren el text.

Absència de dèctics (poca referència directa a deixis temporal o espacial).
Procediments d'impersonal: ús de fórmules impersoals per a generalitzar.
Present atemporal: ús del present per a expressar veritats generals o explicacions atemporals.
Predomini del mode indicatiu: modalitat oracional enunciativa.
Absència de procediments de modalització: limitació d'opinió o subjectivitat explícita.
Procediments de citació: recurs a fonts o cites per a reforçar el discurs.
Recursos explicatius: ús d'elements que clarifiquen o amplien la informació.
Condensar la informació: tendència a sintetitzar idees rellevants.

Tipus de text expositiu: problema/solució; causa/conseqüència; descripció/enumeració; comparació/contrast; seqüència temporal.

Isoglosses: marca que tracem sobre el mapa per a reproduir un determinat fenòmen fonètic o lingüístic.