Conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i la Postguerra

Conseqüències de la Guerra Civil i la Postguerra

1. Àmbit polític

Pol: La principal conseqüència de la guerra va ser l'establiment d'una dictadura personal que es prolongaria 40 anys. La victòria de Franco també va suposar el finiment del primer projecte democràtic autèntic en la història d'Espanya. Com a resultat, el règim franquista va eliminar la pluralitat política i la participació ciutadana.

Durant la dictadura que va seguir a la guerra, la participació en l'administració central i local es va limitar a una oligarquia afecta i obedient a la figura del Caudillo.

2. Àmbit econòmic

Ec: També van ser greus, tot i que menys del que la propaganda oficial va difondre. Tot i que es va perdre part de la monarquia, en els grans centres productius, com Bilbao, Barcelona, València o Madrid, la majoria de les instal·lacions industrials van quedar gairebé intactes.

Difícil va ser la situació en el sector de les comunicacions, ja que bona part de les infraestructures de transport sí que es van veure danyades i es va perdre un percentatge significatiu de ferrocarrils, vehicles a motor, etc.

La principal conseqüència va afectar la població civil. Els bombardejos van acabar amb centenars de milers de vivendes, i el descens en la producció es va traduir en la escassetat de productes per a l'alimentació.

Durant la guerra, aquesta situació va ser més dramàtica en les zones republicanes, lloc que concentraven major població, això no obstant, en finalitzar el conflicte, tot el país es va veure privat de la majoria de béns de consum i es van establir cartilles de racionament per accedir als productes bàsics.

A més, la reconstrucció del país es veuria paralitzada pel començament de la Segona Guerra Mundial, la qual cosa va suposar el pagament immediat dels deutes contrets per Franco amb Alemanya i Itàlia, i també amb les companyies petrolieres dels Estats Units.

A allò hi ha d'afegir l'esgotament de les reserves d'or del Banc d'Espanya pel pagament de l'armament i els queviures que el govern republicà va comprar a França i a la Unió Soviètica.

3. Àmbit social

Soc: El resultat de la guerra va portar amb si un reajustament social que va invertir la tendència apuntada durant l'època republicana. L'oligarquia terratinent, financera i industrial va recuperar el seu lloc de privilegi en la societat, en detriment dels treballadors, que van veure disminuir molts dels drets adquirits en els anys anteriors.

La involució econòmica i social va suposar la ralentització del procés de desruralització de l'economia i la societat, dinàmica que no es recuperaria fins als anys 60.

Les dones, que en la Constitució de 1931 havien adquirit la igualtat jurídica respecte a l'home, veien com el seu paper en l'Espanya de Franco quedava reduït a la llar i la maternitat, labors que s'incloïen en la seva formació acadèmica.

L'Església Catòlica, un dels suports de Franco durant la guerra, va sortir robustcida amb la seva victòria. Degut a les fortes conviccions religioses del Generalíssim, a ella se li encomanaria no sols la instrucció espiritual dels espanyols, sinó també l'ensenyament general a les escoles.

Les litúrgies eclesiàstiques i l'exaltació de la figura del Caudillo i Salvador d'Espanya van passar a ser una de les constants en la vida quotidiana del país. La moral i la conducta dels ciutadans en la postguerra quedaven determinades per l'ordre imposat de manera conjunta entre el règim polític i la religió.

4. Àmbit cultural i educatiu

Cult: En les dècades anteriors a la guerra, s'havia portat a terme un considerable esforç en els plans cultural, científic i educatiu. Els resultats van ser esperançadors, reduint-se, per exemple, l'analfabetisme.

La anomenada edat de plata de la cultura espanyola, no obstant això, es veuria interrompuda pel conflicte, puix alguns dels responsables d'eixe floriment cultural van ser executats, com el poeta Federico García Lorca, assassinat pels franquistes, l'escriptor Ramiro de Maeztu i el dramaturg Pedro Muñoz Seca, represaliats pels republicans. Altres van morir a la presó, com Miguel Hernández.

Molts dels científics, artistes i intel·lectuals també es van veure obligats a exiliar-se, o van experimentar un exili interior, ignorats o inhabilitats.

El despertar cultural també havia tingut el seu reflex en el món de l'educació, tal com va quedar reflectit en les reformes portades a terme per la República. No obstant això, després de l'alçament militar, més del 60% dels mestres d'escola van ser executats, empresonats o apartats de la seva professió.