Conseqüències i impacte de la Segona Guerra Mundial
L'impacte de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va afectar la població militar i civil mitjançant mobilitzacions massives, tant als fronts com a les rereguardes. Als països ocupats per les potències de l'Eix, els desplaçaments forçats de població van ser constants cap a camps de concentració, on eren utilitzats com a mà d'obra, o a camps d'extermini en el cas dels jueus i altres minories.
Les actuacions bèl·liques no es van limitar només als fronts o a les estratègies militars, sinó que qualsevol lloc i població es va convertir en objectiu.
La inoperància de la Societat de Nacions i la política d'apaivagament de les democràcies occidentals, les concessions i la debilitat de resposta de les quals davant dels excessos d'Alemanya i d'Itàlia, no van aconseguir evitar la guerra, sinó que la van ajornar.
Els pactes militars van anar aplanant el camí cap a la guerra i van definir la futura configuració dels bàndols.
Conseqüències demogràfiques ampliades
Després de la guerra, la situació dels vençuts va ser dramàtica. En virtut dels acords de Potsdam, milions de persones van haver d'abandonar forçosament les seves llars i traslladar-se a altres territoris. A més, la repressió dels exèrcits ocupants va ocasionar milions de víctimes de maltractaments, revenges, violacions i suïcidis. Amb l'alliberament, molts col·laboracionistes van haver de fer front a la justícia.
El naixement de l'era atòmica
El Projecte Manhattan designa el projecte científic que va portar a l'assoliment de la bomba atòmica per part dels Estats Units, davant la possibilitat que els alemanys fabriquessin aquest tipus d'armaments. Els dies 6 i 9 d'agost de 1945 es van llançar les bombes sobre Hiroshima (Little Boy) i Nagasaki (Fat Man).
L'impacte psicològic i moral
En acabar la guerra, es van fer públiques, sense censura, les atrocitats comeses, sobretot arran dels judicis celebrats a Alemanya i el Japó contra els seus màxims responsables, acusats de crims contra la humanitat. Aquest és un nou concepte jurídic que, segons l'ONU, inclou els actes que formen part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil: assassinats, extermini, esclavitud, tortures i prostitució.
Entre 1945 i 1946, en el judici de Nuremberg (Alemanya), un tribunal militar internacional integrat per jutges de les principals potències vencedores (Estats Units, Regne Unit, França i l'URSS) va processar 22 dirigents nazis: 12 van ser condemnats a mort, 4 a cadena perpètua i la resta a penes de presó d'entre 10 i 20 anys.