El Consolat Napoleònic: reformes i ascens al poder
El Consolat Napoleònic
L'ascens de Napoleó al poder
Després del cop d’Estat del 18 de Brumari (el segon mes del calendari republicà francès, que començava entre el 22 i el 24 d'octubre i acabava entre el 20 i el 22 de novembre), el novembre de 1799, Napoleó Bonaparte es va fer amb el poder de França.
D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat. Aquest era un règim personalista, basat en l’enorme capacitat política de la seva figura, que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.
La Constitució de 1799 i la concentració de poder
El desembre de 1799 es va redactar una nova Constitució que atorgava el poder al primer cònsol, el mateix Bonaparte, que aniria acaparant cada cop més poder i protagonisme. Posteriorment, el 1802, Napoleó va rebre el títol de cònsol únic i vitalici.
Les reformes del Consolat
El seu mandat es va caracteritzar per l'ús de la força militar per restablir l’ordre intern i extern, i per l'eliminació de qualsevol oposició al règim. Les principals mesures van ser:
- Economia: Es van prendre mesures de caràcter proteccionista, com l’aplicació de tarifes duaneres (aranzels).
- Control social: Es va organitzar una poderosa policia secreta, molt eficaç per detenir, executar o deportar els descontents amb el règim.
- Educació: El maig de 1802 es va promulgar una reforma escolar de caràcter nacional.
La pacificació religiosa: el Concordat de 1801
Durant aquest període, es va optar per la pacificació religiosa i la normalització de les relacions de França amb l’Església mitjançant el Concordat amb la Santa Seu de 1801. Aquest acord suposava que el catolicisme esdevenia novament la religió de la majoria dels francesos, restituïa el paper del clergat i permetia que el Papa destituís els bisbes per donar pas a una nova Església. A més, França es comprometia a defensar els Estats Pontificis.
A canvi, el papa Pius VII va acceptar i reconèixer com a legítim el govern de Napoleó. No obstant això, Napoleó no va retornar a l’Església les propietats confiscades.
El Codi Civil Napoleònic
En aquest període, Napoleó va formular un Codi Civil, un conjunt de lleis que detallaven, racionalitzaven i unificaven el marc legal de moltes activitats econòmiques, com ara contractes, arrendaments, deutes, societats anònimes, etc. D’altra banda, el Codi Civil també regulava qüestions familiars, en les quals es reconeixia l’autoritat del pare sobre la dona i els fills.