La Constitució de 1812 i el Trienni Liberal a Espanya
La Constitució de 1812 i el Trienni Liberal
La Constitució de 1812: La Pepa
Durant més de tres anys, les Corts de Cadis van desenvolupar una activitat legislativa intensa. Van aprovar un seguit de lleis i decrets, així com la primera Constitució de l'Espanya contemporània, posant les bases d'un nou sistema liberal i posant fi a l'Antic Règim.
El projecte constitucional el va elaborar una comissió parlamentària i el text es va promulgar el 19 de març de 1812. En el seu articulat definia els drets del ciutadà, les llibertats civils i la igualtat jurídica i fiscal per mitjà del repartiment proporcional dels impostos. Establia el sufragi universal masculí per a majors de 25 anys. La nació es definia com "el conjunt de ciutadans dels dos hemisferis, que exercien la seua sobirania per mitjà del sufragi". L'estructura de l'Estat corresponia a una monarquia limitada, basada en la divisió de poders:
- Poder legislatiu: En mans de les Corts, que tenien la potestat d'elaborar lleis, aprovar els pressupostos i els tractats internacionals i comandar l'exèrcit.
- Poder executiu: El monarca era el cap del poder executiu, posseïa la direcció del govern i intervenia en l'elaboració de les lleis a través de la iniciativa i de la sanció.
- Poder judicial: Era competència dels tribunals i s'hi establien els principis bàsics d'un Estat de dret.
La Constitució reconeixia la confessionalitat de l'Estat, establia l'ensenyament primari obligatori i la creació de l'exèrcit nacional amb un servei militar obligatori.
El Trienni Liberal (1820-1823)
L'1 de gener de 1820 va triomfar un pronunciament en favor de la Constitució, encapçalat pel coronel Riego al capdavant d'una companyia de soldats acantonats a Cabezas de San Juan que havien d'embarcar per anar a combatre a les colònies americanes.
Les noves Corts es van formar amb una majoria de diputats liberals i van iniciar una obra reformista molt important. L'objectiu principal del Trienni Liberal va ser consolidar l'abolició de l'Antic Règim, iniciada per les Corts de Cadis i frenada després del retorn de Ferran VII. Les mesures principals van ser:
- Supressió de les senyories jurisdiccionals, les primogenitures i les vinculacions.
- Aprovació d'una reforma eclesiàstica, que suprimia els convents i secularitzava els frares.
- Reforma del sistema fiscal per augmentar els recursos de l'Estat i disminució del delme que cobrava l'Església.
- Eliminació dels gremis i aprovació de la llibertat d'indústria i de circulació de mercaderies.
Per a mantenir l'ordre públic i defensar el règim constitucional, es va instaurar la Milícia Nacional.