Constitució de 1845: Isabel II, liberalisme i centralisme

Constitució de 1845 (signada per Isabel II, 23 de maig de 1845)

Constitució del 1845 (signada per Isabel II el 23 de maig de 1845). Text de font primària de caràcter jurídic-polític. Limita la separació de poders: el rei es reserva el poder de nomenar ministres i de sancionar lleis, i no recull drets per als ciutadans.

Idees secundàries

Com a idees secundàries es poden destacar:

• Manteniment del culte catòlic.
• Restricció del sufragi (sufragi restringit).
• Centralització dels ajuntaments (en mans de grans terratinents).

Context historiogràfic

Després de la caiguda de la regència d'Espartero (23 de juliol de 1843) i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d'edat d'Isabel II (8 de novembre de 1843), el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les Corts convocades per Narváez la facultat de reformar la Constitució de 1837. Recollint els principis fonamentals del liberalisme doctrinari, la Constitució responia a un acord entre les voluntats del monarca i les Corts, les dues institucions històriques bàsiques de l'Estat.

El text eliminà els articles més radicals de la Constitució de 1837: restabliment de la confessionalitat catòlica, supressió de la milícia nacional i major centralisme enfront dels òrgans provincials i municipals, posats sota la intervenció de delegats del govern. També hi hagué un reforçament del paper del rei, que podia nomenar tots els membres del Senat sense restriccions, mentre que la representativitat del Congrés de Diputats quedava limitada en ser elegit per sufragi restringit i en esdevenir renovable cada cinc anys.

Derogacions i restabliments

Derogada virtualment arran de la Vicalvarada (revolta militar, 1854), fou restablerta per O'Donnell (15 de setembre de 1856). O'Donnell intentà, però, limitar-ne el contingut conservador amb una acta addicional que reduïa el nombre de senadors nomenats pel rei, obligava a la reunió de les Corts un mínim de quatre mesos l'any i prohibia el nomenament d'alcaldes per part del govern en les ciutats grans.

Poc temps després, Narváez ordenà el retorn íntegre a la Constitució de 1845 i aferrà encara més l'extracció conservadora del Senat mitjançant la llei constitucional de reforma (17 de juliol de 1857). El 20 d'abril de 1864, el govern Mon-Cánovas la restablí novament en la seva integritat i perdurà així fins a la Revolució de Setembre (1868).

Conclusió

La Constitució de 1845 fou el resultat d'una conciliació, per part dels moderats, entre tradició i revolució. S'articula un domini de la Corona per damunt d'altres institucions, amb una orientació clarament conservadora en la regulació del poder i de la representació política.