La Constitució de 1876 i la Restauració: Context i Conflictes
La Constitució de 1876
La Constitució de 1876 es caracteritza pel seu caràcter conservador, inspirada en la tradició del liberalisme moderat. Els seus punts clau són:
- Redacció extensa de drets.
- Limitació de la divisió de poders: Sobirania compartida.
- Bicameralisme: Corts formades pel Senat i el Congrés.
- Sufragi: En funció del govern.
- Centralisme i uniformització: Eliminació dels furs.
- Confessionalitat: El catolicisme és la religió oficial.
- Caràcter conciliador: Mescla de les constitucions de 1845 i 1869.
Factors culturals: La Renaixença
Moviment cultural i literari que pretén la recuperació de l'ús de la llengua i la identitat catalana, amb una gran importància del romanticisme (idea de pàtria materialitzada en la llengua i el dret català):
- Nivell culte: Jocs Florals (1859) amb el lema "Pàtria, fe i amor" com a instrument de creació de llengua literària culta.
- Nivell popular: Caràcter progressista i republicà.
Factors polítics
- Uniformització: De l'absolutisme borbònic i de l'estat liberal.
- Carlisme: Absolutisme, tradicionalisme, defensa dels furs i institucions tradicionals, i guerres carlines.
- Conservadorisme descentralitzador: Partidaris de la descentralització de l'estat amb ideologia moderada.
- Republicanisme federal: Representat per Pi i Maragall, Almirall i Clavé. Proposaven un estat federal espanyol com a unió voluntària dels pobles de la península (projecte de constitució de 1873), tendències obreristes i defensa de la independència de Cuba.
El sistema de partits
- Partido Liberal Conservador (Cánovas): Antics membres del partit moderat, Unió Liberal, carlisme i classes altes. Defensaven el sufragi censatari, la restricció de llibertats i un estat confessional amb suport de l'Església.
- Partido Liberal Fusionista (Sagasta): Antics membres de la Unió Liberal, amadeuistes, partit demòcrata i republicans moderats. Representaven les classes mitjanes, el sufragi universal, el reformisme social i l'ampliació de drets i llibertats.
El conflicte de Cuba
Cuba tenia una gran importància econòmica (agricultura de plantació, mercat i ingressos per a l'estat) i demogràfica (receptora de població).
- 1895: "Grito de Baire".
- José Martí: Líder del Partido Revolucionario Cubano i les guerrilles.
- Estratègia: Sagasta canvia la via repressiva de Cánovas per una estratègia de conciliació, però arriba massa tard.
- 1898: Intervenció directa dels EUA, amb l'excusa de l'enfonsament del Maine.
- Final: Combats de Santiago (Cuba) i Cavite (Filipines), que culminen amb el Tractat de París.