Constitució de 1931 i Estatut de Catalunya de 1932
L'Estatut de 1932
L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria, tot i que conservava les institucions bàsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat. Segons el text aprovat, Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb una sobirania limitada, i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials. Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, i molt àmplies en ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magistrats i funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya, que era l'òrgan suprem d'apel·lació). Malgrat tot, una majoria de competències eren compartides amb l'Estat (educació, obres públiques, sanitat...) i el sistema de finançament resultava insuficient. Els conflictes entre la Generalitat i l'Estat s'havien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals. Tanmateix, i malgrat les limitacions, l'Estatut fou molt celebrat a Catalunya perquè significà el primer sistema autonòmic contemporani.
Les forces polítiques d'àmbit català
Amb la proclamació de la República, una bona part de l'espai polític català va quedar ocupat per partits d'àmbit catalanista. Les forces conservadores estaven representades per la Lliga Regionalista, que va acceptar la nova legalitat republicana i l'any 1933 va adoptar el nom de Lliga Catalana. El partit hegemònic era Esquerra Republicana de Catalunya, que agrupava nacionalistes independentistes (Estat Català de Francesc Macià), vells republicans històrics (Lluís Companys) i petites formacions republicanes i nacionalistes. El seu programa de reformes polítiques i socials va atreure amplis grups de la petita burgesia, de la pagesia i dels obrers industrials. Els partits marxistes estaven representats per dos grups socialistes (Unió Socialista de Catalunya i Federació Catalana del PSOE) i quatre grups comunistes (Bloc Obrer i Camperol, Esquerra Comunista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya), tots amb poca influència política. El 1935 el Bloc Obrer i l'Esquerra Comunista van constituir el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), de tendència antiestalinista. El 1936, quan ja havia començat la guerra, la unió dels altres grups comunistes i socialistes van formar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
La Constitució del 1931
Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931. Tant en els treballs de la comissió encarregada d'elaborar l'avantprojecte com en els debats parlamentaris es va veure ben clar que la nova Constitució difícilment podria ser un text de consens; més aviat respondria als criteris de la majoria parlamentària, formada per socialistes i republicans d'esquerra. La Constitució tenia un caràcter democràtic i progressista: Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials, i el seu caire idealista i pacifista es reflectia en la renúncia de la guerra com a instrument de les relacions internacionals. L'Estat es configurava d'una manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions. També establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes Corts de caire unicameral i una divisió de poders molt accentuada. El poder legislatiu residia en el Parlament, amb un predomini clar sobre el Govern i el cap de l'Estat. El president de la República, amb poques atribucions, havia d'exercir el mandat durant sis anys i l'havien d'escollir els diputats i un nombre idèntic de compromissaris elegits directament pels ciutadans. Es reconeixia una àmplia declaració de drets i de llibertats, i s'expressava preocupació pels temes socials. S'hi garantia la igualtat absoluta davant la llei, l'educació i la feina i la no-discriminació per raó d'origen, sexe o riquesa i s'establia l'educació primària obligatòria i gratuïta. Es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d'utilitat social i es definia el treball com una obligació social. S'establia el vot a partir de 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones. Finalment, s'afirmava la laïcitat de l'Estat (separació Església-Estat) i es reconeixia el matrimoni civil i el divorci.