Constitució Espanyola de 1931: Drets, Laïcisme i Debats
La Constitució de la Segona República Espanyola (1931)
2.1. La Constitució del 1931: Característiques i Principis
Les Corts Constituents van inaugurar les sessions el 14 de juliol del 1931. Tant en els treballs de la comissió com en els debats parlamentaris, es va veure ben clar que la nova Constitució difícilment seria un text de consens, ja que va ser majoritàriament formada per socialistes i republicans d’esquerra.
La Constitució tenia un caràcter marcadament *democràtic i progressista*. Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials. El seu aspecte idealista i pacifista es reflectia en la renúncia a la guerra com a instrument de les relacions internacionals.
També establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes Corts de tipus unicameral i una divisió de poders molt accentuada.
- Poder Legislatiu: Residia en el Parlament, amb un predomini clar davant del Govern i el cap de l’Estat.
- President de la República: Era elegit pels diputats i per compromissaris elegits pels ciutadans. Tenia poques atribucions i exercia el mandat durant sis anys.
Es reconeixia una àmplia declaració de drets i de llibertats, i s'expressava una gran preocupació pels temes socials. S’hi garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació i la feina, i la no discriminació per raó d’origen, sexe o riquesa.
A més, s’establia l’educació primària obligatòria i gratuïta. Es reconeixia la facultat del govern per expropiar béns d’utilitat social i es definia la feina com una obligació social. S’establia el vot des dels 23 anys i, per primera vegada, es concedia el vot a les dones.
Finalment, s’afirmava la laïcitat de l’Estat i s’hi reconeixia el matrimoni civil i el divorci.
2.2. Els Debats Parlamentaris i la Crisi de Consens
La definició i la defensa dels drets socials i individuals van provocar intensos debats entre dretes i esquerres, en què va prendre una rellevància especial la regulació del dret de sufragi de les dones.
D’altra banda, la discussió dels articles relacionats amb la implantació del laïcisme, la prohibició dels ordres religiosos i l’expulsió dels jesuïtes van originar els debats parlamentaris més *encarnissats*.
La Constitució, que va ser aprovada el 9 de desembre del 1931, va tenir el rebuig absolut dels partits de dreta i també dels sectors catòlics, i no va obtenir el consens dels grups republicans més moderats.
Un cop aprovada, Niceto Alcalá-Zamora va ser nomenat President de la República i Manuel Azaña el va substituir com a president del Govern.