Constitucions 1869 i 1876, Restauració i transformacions socials a Espanya

Elaboració de la Constitució de 1869

Explica com es va elaborar...

La Constitució de 1869 es va elaborar després de la Revolució de la Gloriosa (1868), que va enderrocar Isabel II i va instaurar un govern provisional. Aquest govern va convocar eleccions a Corts Constitents per sufragi universal masculí, que van ser guanyades per la Coalició del Pacte d’Ostende. Les Corts van aprovar una constitució que va ser vigent fins al 1873, basada en la sobirania nacional.

Incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats individuals i col·lectives (reunió, associació, manifestació, ensenyament). Establia la llibertat religiosa, tot i mantenir el finançament del culte catòlic. Implantava una monarquia amb separació de poders i limitació del poder de la Corona. Es considera democràtica pel sufragi universal masculí i l’ampli reconeixement de drets.

Característiques de l’agricultura al segle XIX

Quines característiques presentava l’agricultura...

L’agricultura era el sector principal de l’economia espanyola i ocupava la major part de la població activa, però presentava greus problemes estructurals, com les terres amortitzades i el baix rendiment. L’estructura agrària era desigual, amb minifundisme al nord i latifundisme al sud. Les reformes liberals van abolir els senyorius i van impulsar les desamortitzacions, però les terres van acabar en mans de la noblesa i la burgesia, fet que va limitar les millores.

Es va mantenir la trilogia mediterrània i van augmentar cultius comercials. A les Balears destacaven els ametllers, els cítrics i l’expansió del regadiu.

Característiques de la industrialització

Quines característiques va presentar la industrialització...

La industrialització espanyola va ser tardana i feble en comparació amb Europa, i a finals de segle la indústria només representava una part reduïda de la renda nacional. Les causes principals van ser la baixa demanda interna, els elevats costos de transport, la manca de recursos públics i l’escassetat de carbó de qualitat.

Tot i això, es va desenvolupar a Catalunya amb el tèxtil i al País Basc amb la siderúrgia, així com la mineria. A les Balears destacaven el tèxtil i el calçat, especialment a Menorca.

Desenvolupament del ferrocarril

Quines característiques va presentar el ferrocarril...

El ferrocarril es va desenvolupar a partir de mitjan segle XIX, especialment durant el Bienni Progressista, amb el suport de la desamortització de Madoz. La Llei de Ferrocarrils de 1855 va impulsar una xarxa radial amb centre a Madrid. Tot i afavorir el comerç interior, el model va aïllar Espanya d’Europa per l’ample de via diferent i no va impulsar la siderúrgia nacional, ja que el material es va importar. La manca de rendibilitat va provocar una crisi financera als anys seixanta del segle XIX.

Esquema: classes socials del segle XIX

Elabora un esquema sobre les diverses classes socials...

La revolució liberal va donar lloc a una societat de classes. Les classes dirigents estaven formades per la noblesa terratinent, que va conservar terres i influència, i per l’alta burgesia, propietària d’indústries, bancs i comerços. Les classes populars incloïen un proletariat reduït i concentrat en zones industrials, amb condicions precàries, i una pagesia majoritària, sovint sense terres suficients, fet que va generar un ampli proletariat rural.

Condicions de vida de la classe treballadora

Com eren les condicions de vida de la classe treballadora...

Les condicions de vida dels treballadors eren molt dures: jornades llargues, salaris baixos i absència de legislació laboral. Dones i infants treballaven amb sous inferiors i no existia protecció social. Els habitatges eren insalubres i sense serveis bàsics, cosa que afavoria la propagació de malalties. La situació era especialment greu al camp, on l’excés de mà d’obra permetia salaris encara més baixos.

L’Associació Internacional de Treballadors (AIT)

Què era l’Associació Internacional de Treballadors...

L’AIT es va fundar el 1864 amb l’objectiu d’unir els treballadors i defensar millores laborals, com la jornada de vuit hores. Va arribar a Espanya el 1868 a través de Giuseppe Fanelli i el 1870 es va crear la Federación Regional Española. La introducció del marxisme va provocar una divisió entre anarquistes i marxistes, d’on van sorgir, d’una banda, el predomini de l’anarquisme i, de l’altra, el nucli que acabaria fundant el PSOE.

Situació de les dones al segle XIX

Com era la situació de les dones...

La societat del segle XIX relegava les dones a l’àmbit domèstic i la legislació les sotmetia a l’autoritat masculina. No tenien drets polítics ni dret de vot i l’educació femenina era limitada i orientada a les tasques de la llar. L’analfabetisme era molt elevat i ni tan sols el Sexenni Democràtic va millorar substancialment la seva situació. La igualtat legal i política no va arribar fins a la Segona República.

Corrents migratoris del segle XIX

Explica breument les característiques dels corrents migratoris...

Al segle XIX molts pagesos van abandonar el camp a causa dels canvis agraris i la recerca de millors condicions de vida. Inicialment predominava la migració interna cap a ciutats industrials com Madrid o Barcelona. A finals de segle va augmentar l’emigració exterior cap a Amèrica Llatina i el nord d’Àfrica, tendència que va continuar al primer terç del segle XX. A les Balears destacà l’emigració cap a Algèria i, posteriorment, cap a Amèrica.

Què va ser la Restauració Borbònica?

Què va ser la Restauració Borbònica?

La Restauració Borbònica va ser el període comprès entre el retorn dels Borbons amb Alfons XII (1874) i la proclamació de la Segona República (1931), amb la interrupció de la dictadura de Primo de Rivera a partir de 1923. El sistema polític, dissenyat per Cánovas del Castillo, es basava en el liberalisme conservador i va quedar recollit a la Constitució de 1876.

Aquesta constitució establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts, ampliava poders per a la Corona, configurava unes Corts bicamerals i va mantenir el sufragi censatari fins al 1890. El règim es fonamentava en l’ordre social, l’autoritat de l’Estat i el bipartidisme entre conservadors i liberals. El torn pacífic al poder es garantia mitjançant la manipulació electoral. El sistema assegurà estabilitat, però va entrar en crisi després del 1898 i especialment a partir de 1917.

Funcionament del torn i caciquisme

El sistema canovista es fonamentava en el torn pacífic de partits entre el Partit Conservador i el Partit Liberal, que representaven els interessos de les elits dirigents i acceptaven les regles del sistema. El funcionament del torn no depenia del resultat lliure de les eleccions, sinó d’un acord previ entre els dos partits. Quan un govern es desgastava, el rei nomenava com a nou cap de govern el líder de l’altre partit; aquest dissolia les Corts i convocava eleccions que eren manipulades perquè el partit entrant obtingués la majoria necessària.

Aquesta manipulació electoral es feia possible gràcies al caciquisme, un sistema de control polític i social exercit pels cacics locals, que influïen en el vot de la població mitjançant pressions, favors, amenaces o frau electoral. D’aquesta manera, el torn de partits garantia estabilitat institucional però excloïa amplis sectors de la població i altres forces polítiques, com republicans, carlins, nacionalistes o moviments obrers.

Nacionalismes: espanyol i perifèrics

Elabora un esquema sobre el nacionalisme espanyol i els nacionalismes perifèrics

• La Restauració va instaurar un Estat centralista i uniformista, amb un nacionalisme espanyol basat en la unitat, el catolicisme i la monarquia. Després del 1898, la Generació del 98 va plantejar el “problema d’Espanya” i identificà Castella com a eix de la identitat nacional. La debilitat de l’Estat, l’exclusió política i la diversitat lingüística afavoriren l’aparició de nacionalismes perifèrics a Catalunya, el País Basc i Galícia.
• A Catalunya, la Renaixença —moviment que reivindicava la llengua i la cultura catalanes— va donar lloc a organitzacions polítiques que demanaven l’autonomia. L’any 1880 es va celebrar el Primer Congrés Catalanista (Valentí Almirall i el “Memorial de Greuges”). Posteriorment es van redactar les Bases de Manresa, primer projecte d’autogovern català.
• Al País Basc, l’abolició dels furs després de la derrota carlina va generar un moviment de protesta que culminà amb la creació del Partit Nacionalista Basc l’any 1895 (Sabino Arana) sota el lema “Raça basca, furs i religió”.
• A Galícia, a partir d’O Rexurdimento (Rosalía de Castro), el gallecisme va aparèixer com un moviment cultural amb poques repercussions polítiques immediates.
• Altres moviments regionalistes, més febles i tardans, van ser el valencianisme, l’aragonesisme i l’andalusisme.

Constitucions de 1869 i 1876: esquema i comparativa

Elabora un esquema sobre les constitucions de 1869 i 1876 i indica’n tres punts en comú i tres diferències.

Semblances:

• Monarquia: ambdues constitucions declaren l’Estat espanyol com una monarquia.
• Corts: ambdues constitucions estableixen Corts bicamerals (Congrés dels Diputats i Senat).
• Pressupost de culte i clergat: ambdues constitucions estableixen que l’Estat es compromet a mantenir el culte i el clergat de la religió catòlica.

Diferències:

• Sobirania: mentre la Constitució de 1869 estableix la sobirania nacional, la Constitució de 1876 estableix la sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• Declaració de drets i llibertats: la Constitució de 1869 reconeix amples drets i llibertats (reunió, manifestació, associació, etc.), mentre que la Constitució de 1876 inclou una declaració de drets més restringida, especialment en impremta, expressió, associació i reunió.
• Sufragi: la Constitució de 1869 estableix el sufragi universal masculí; la Constitució de 1876 va establir un sufragi censatari inicialment, i no va ser fins al 1890 que s’introduí el sufragi universal masculí.

El Sexenni Democràtic (1868–1874)

El Sexenni Democràtic és el període de la història d’Espanya comprès entre 1868 i 1874, iniciat amb la Revolució Gloriosa que va provocar la caiguda d’Isabel II. Va ser un intent de democratitzar el sistema polític espanyol mitjançant l’ampliació de drets i llibertats, però va estar marcat per una forta inestabilitat política i social.

La primera etapa va ser la revolució de 1868 i el govern provisional (1868–1870), liderat per progressistes i demòcrates. Es van adoptar mesures liberals, es van reconèixer àmplies llibertats i es va aprovar la Constitució de 1869, la més democràtica del segle XIX, amb sufragi universal masculí i declaració de drets. No obstant això, es va mantenir la monarquia com a forma d’Estat.

La segona etapa va ser la monarquia d’Amadeu de Savoia (1871–1873), que va fracassar per la manca de suport polític i social, l’oposició de l’Església, la noblesa i els republicans, així com per conflictes greus com la guerra de Cuba i la Tercera Guerra Carlina.

Finalment, es va proclamar la Primera República (1873–1874), caracteritzada per una gran inestabilitat, la divisió entre republicans unitaris i federals, el moviment cantonalista i la conflictivitat social. El període va acabar amb el cop d’Estat del general Pavía i la posterior Restauració borbònica.

La crisi de 1898 i conseqüències

La crisi de 1898 va suposar un punt d’inflexió en la història contemporània d’Espanya i va evidenciar les greus limitacions del sistema de la Restauració Borbònica. Aquesta crisi va tenir el seu origen en la derrota militar davant els Estats Units i en la consegüent pèrdua de les darreres colònies d’ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines), fet que va comportar un fort impacte polític, econòmic i moral.

El desastre del 98 va posar de manifest la debilitat de l’Estat, la ineficàcia de l’exèrcit i la manca de modernització del país, així com la deslegitimació del sistema polític basat en el torn pacífic de partits i el caciquisme. La crisi va generar una profunda reflexió crítica i va afavorir l’aparició del regeneracionisme.

La Guerra de Cuba, iniciada el 1895, va ser conseqüència del creixent malestar de la població cubana davant el domini colonial espanyol, marcat per l’explotació econòmica i l’absència de reformes polítiques significatives. Els moviments independentistes cubans reclamaven autonomia i millores socials, però l’Estat espanyol va respondre amb força militar, que es va demostrar ineficaç. La intervenció dels Estats Units el 1898 va accelerar el conflicte i va provocar una ràpida derrota espanyola.

Les conseqüències de la guerra van ser molt greus: la pèrdua definitiva de l’imperi colonial, una crisi econòmica important, el desprestigi internacional d’Espanya i un fort impacte en l’opinió pública, que va accentuar el descontentament social i polític.

Regnat d’Alfons XIII i crisi del sistema

El regnat d’Alfons XIII, iniciat el 1902, va coincidir amb la progressiva descomposició del sistema de la Restauració. Malgrat diversos intents de reforma, el règim va ser incapaç de donar resposta als profunds problemes socials, polítics i territorials del país. El regeneracionisme i el reformisme dinàstic, impulsats per polítics com Antonio Maura i José Canalejas, van intentar modernitzar l’Estat mitjançant reformes administratives, polítiques i socials, com la reforma electoral, la limitació del poder dels cacics o l’aprovació de mesures socials.

No obstant això, aquestes iniciatives van fracassar a causa de l’oposició de les elits tradicionals, la manca d’una voluntat real de transformació i la persistència del caciquisme.

Primera Guerra Mundial, crisi de 1917 i dictadura

La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va provocar un important creixement econòmic, però de manera molt desigual. Mentre alguns sectors industrials i financers es van beneficiar de la conjuntura, la major part de la població va patir l’augment dels preus i la pèrdua de poder adquisitiu, fet que va incrementar les tensions socials.

Aquesta situació va desembocar en la crisi de 1917, caracteritzada per una triple crisi: militar, amb les juntes de defensa; política, amb l’Assemblea de Parlamentaris; i social, amb una vaga general de caràcter revolucionari. A partir d’aquest moment, el sistema de la Restauració va entrar en una fase de col·lapse irreversible.

Davant la creixent inestabilitat política i social, el general Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un cop d’Estat el 1923 amb el suport del rei Alfons XIII. La dictadura va suspendre la Constitució, va dissoldre les Corts i va posar fi al sistema parlamentari, interrompent de manera efectiva el règim de la Restauració. Aquest període autoritari, lluny de solucionar els problemes de fons, va contribuir a desacreditar definitivament la monarquia i va obrir el camí cap a la proclamació de la Segona República l’any 1931.