La construcció d'Europa: origen i evolució de la Unió Europea
La construcció d'Europa
La creació de la UE va ser un dels fets més destacats que es van produir a Europa a partir de mitjan segle XX. El 1945, alguns polítics i intel·lectuals van començar a expressar la idea que calia evitar que es tornés a produir un conflicte armat entre estats.
Un dels motius històrics d'enfrontament entre França i Alemanya havia estat el control del Sarre. Per evitar que aquesta rivalitat tornés a provocar problemes, el ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va recollir la idea i va proposar la creació d'un organisme supraestatal, amb poder decisori per damunt dels estats, que controlés tota la producció de carbó i acer de França i de la República Federal d'Alemanya. La iniciativa va ser valorada molt positivament i s'hi van afegir Bèlgica, els Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
Així es va crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA). Aquesta unió va permetre millorar les relacions entre França i Alemanya i va impossibilitar nous enfrontaments entre països que havien estat enemics durant la Segona Guerra Mundial. Els bons resultats econòmics de la CECA van fer que els països membres pensessin a ampliar aquesta autoritat supraestatal a tots els sectors de l'economia.
Els tractats de Roma
Es va arribar al fet de la signatura dels Tractats de Roma, amb els quals es van crear dues organitzacions:
- La Comunitat Econòmica Europea (CEE), coneguda com a Mercat Comú.
- La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA), anomenada també Euratom.
Els tractats de Roma van establir com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres, de manera que les fronteres entre aquests països van quedar poc delimitades.
Els 12 estats que formaven la CEE van decidir impulsar una unió i una integració més grans entre si per establir vincles polítics i socials que anessin més enllà de les qüestions estrictament econòmiques, que havien estat objecte d'interès prioritari.
El Tractat de la Unió Europea
Amb aquests objectius, van signar a la ciutat holandesa de Maastricht el Tractat de la Unió Europea. En aprovar-se el tractat, es va canviar el nom de la CEE a Unió Europea. Aquest canvi va tenir força importància simbòlica, ja que manifestava clarament la voluntat de ser una cosa més que una associació econòmica.
El tractat s'estructurava en tres àrees:
- Àrea comunitària: el tractat dona impuls a l'establiment d'una ciutadania europea, instaura la unió monetària i econòmica, declara que la cohesió econòmica i social dels estats membres és un objectiu prioritari, promou la cooperació en diversos temes i dona més competències al Parlament Europeu.
- Àrea de política exterior i seguretat comuna: estableix que les relacions exteriors de la UE es portaran a terme de manera unitària i que la UE actuarà conjuntament en temes de seguretat i de defensa. Es defensen els drets humans i la democràcia en política exterior.
- Àrea de justícia i afers interns: el tractat instaura la cooperació judicial i policial en matèria penal en qüestions de narcotràfic, terrorisme, tràfic de persones, crim organitzat i altres temes.
El 2007 es va signar a Portugal un nou tractat, en què s'establien noves normes per tal d'agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees. També es va determinar que el Consell Europeu tindria un president permanent per un període de dos anys i mig, renovable una sola vegada. Les decisions que pren el Consell Europeu han d'haver estat aprovades en votació per una doble majoria anomenada majoria qualificada.
La Comissió Europea es redueix fins a un nombre de comissaris que correspongui a dos tercos del nombre d'estats membres. Aquests comissaris són escollits segons un sistema rotatori que no fa diferències entre els estats.
El tractat vol reforçar la importància de les regions dins de la UE i estableix el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística.
Les ampliacions
Un cop signats els Tractats de Roma es va posar en marxa la CEE amb sis estats membres. Accedir a la UE no és fàcil: cal assolir un conjunt de condicions prèviament fixades i cal negociar llargament fins a aconseguir ser considerat oficialment país candidat a l'adhesió, condició prèvia imprescindible per arribar a l'acceptació com a nou estat membre.
Criteris d'adhesió
- Polític: l'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, el respecte als drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
- Econòmic: cal tenir una economia de mercat formada i viable, capaç d'adaptar-se al grau de competitivitat existent a la UE.
- Acquis comunitari: fa referència a tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d'àmbit europeu prèviament existents.