La construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)
LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)
1833 comença un procés de canvi i de revolució, en un context de guerra civil → amb la implantació definitiva de l’Estat Liberal. Moderats, Progressistes, Unionistes i demòcrates van pugnar entre ells per imposar el model respectiu, però van ser els moderats que van aconseguir el protagonisme. La seva empremta marca de manera decisiva el sistema liberal espanyol, amb un fort component centralista, que es va veure dificultat per un seguit de factors que van complicar el desenvolupament constitucional.
LA PRIMERA GUERRA CARLINA 1833-40
Dues opcions enfrontades: Les diferències ideològiques entre els Carlins (tradicionalistes ‘Déu, Patria i Furs’) i Isabelins (reformistes) es van enfrontar en 3 guerres (3 guerres Carlines).
- CARLISME: tradicionalisme, absolutista i antiliberal. Defensaven la monarquia absoluta i el domini de l'església catòlica i el sistema foral.
- MARIA CRISTINA (ISABELINS): Part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris, jerarquia eclesiàstica (fidels a Ferran VII), Gran Bretanya, França i Portugal.
DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA:
- És va iniciar el País Basc i Navarra. Els carlistes van dominar el camp i els liberals les ciutats.
- Al final de la primera guerra mundial els carlins es van dividir en Intransigents i Transaccionistes.
EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL 1833-37. FRACÀS DEL RÈGIM DE L'ESTATUT REIAL
La monarquia isabelina necessitava aconseguir més suports, per la qual cosa Maria Cristina va anomenar un nou cap de govern el moderat Martínez de la Rosa → Estatut Reial. Mentrestant hi havia malestar social: fam, epidèmies i atacs continus de carlins a provincials. A Catalunya es van iniciar les bullangues. La reina va anomenar un nou govern per restablir l’autoritat i la tranquil·litat públiques.
REVOLTA DE 1836: ELS PROGRESSISTES AL PODER
Dos objectius: aconseguir nous recursos militars i transformar l’Estat en un sentit liberal. Va iniciar un programa de reformes liberals que va començar amb una reforma agrària i amb els decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i de supressió de les congregacions religioses.